Enicur dorsigrís
espècie d'ocell
L'enicur dorsigrís[1] (Enicurus schistaceus) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] Es troba present als següents països del sud-est asiàtic: Bangladesh, Bhutan, Índia, Cambodja, Xina, Malàisia, Myanmar, Nepal, Tailàndia i Vietnam. Sol frequentar les zones humides i els cursos d'aigua en boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Enicurus schistaceus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 31 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710135 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Enicurus |
| Espècie | Enicurus schistaceus Hodgson, 1836 |
| Distribució | |
| Endèmic de | Reserva del Tigre de Buxa, Parc Nacional Gorumara, Santuari Chapramari, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Parc nacional de Singalila, Dzuluk, Llac Khecheopalri, Lachen, Okhrey, Pelling, Yuksom, Dzuleke, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Kaziranga, Parc Nacional de Manas, Santuari Amchang, reserva forestal de Garbhanga, reserva forestal de Jeypore, Reiek, Santuari Kamlang, Eaglenest Wildlife Sanctuary, Santuari de vida salvatge de Mehao, parc nacional de Namdapha, muntanyes Mishmi i reserva de tigres de Pakhui
|
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enicur dorsigrís |
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «enicur dorsigrís». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Slaty-backed Forktail. Enicurus schistaceus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 5 maig 2022].