Enric Bagué i Garriga

Enric Bagué i Garriga (Barcelona 19001987)[1] fou un historiador medievalista i editor català.

Infotaula de personaEnric Bagué i Garriga
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1987 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióMedievalista
Premis

Biografia modifica

Es formà als Estudis Universitaris Catalans, on estudià amb Ferran Valls i Taberner i Francesc Martorell i Trabal. Va ser professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1932-1939).,[2] alhora que feia algunes substitucions de Ferran Soldevila a l'Escola de Bibliotecàries.[3]

Després de la guerra civil fou depurat per la repressió franquista. Exercí de professor a l'Escola Virtèlia i a l'Institut Albéniz de Badalona.[4]

L'any 1981 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.

Obres modifica

  • La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947
  • Pequeña historia de la Humanidad Medieval, 1953
  • La Alta Edad Media, 1953
  • Alfons el Benigne, 1959
  • Pere el Catòlic, 1960
  • Noms personals de l'edat mitjana, 1975
  • Història: primeres lectures, 1936, en col·laboració amb Jaume Vicens i Vives
  • ARS. Història de l'Art i de la Cultura, 1956, en col·laboració amb Jaume Vicens i Vives
  • Història universal. Viatge per la Història, 1968
  • El meu amic l'artista, 1971
  • Històries del meu país, 1974
  • L'aventura dels avis, 1983

Publicacions modifica

  • Bagué i Garriga, Enric; Joan-F. Cabestany i Fort; Percy E. Schramm. Els primers comtes-reis (Barcelona, 1963).
  • Libre de feyts d'armes de Catalunya de Bernat Boades (ed. d'Enric Bagué, Barcelona Barcino 1930-1948)[5][6]
  • Recort / Gabriel Turell (A cura d'Enric Bagué)[7]

Referències modifica

  1. «esquela de: Enric Bagué i Garriga». La Vanguardia, 16-07-1987, pàg. 18.
  2. «Josep Estalella i Graells: la renovació de l'ensenyament secundari». Arxivat de l'original el 2007-10-20. [Consulta: 5 maig 2007].
  3. "Enric Bagué i Garriga". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 108-109
  4. González-Agàpito, Josep. Bibliografia de la Renovació Pedagògica i el seu context. (1900-1939). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978, p.99. 
  5. «Pep Valsalobre - El senyor de les mosques». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 5 maig 2007].
  6. Inst. Cervantes - Libre de feyts d'armes de Catalunya de Bernat Boades (ed. d'Enric Bagué)[Enllaç no actiu]
  7. «Inst. Cervantes - Recort / Gabriel Turell (A cura d'Enric Bagué)». Arxivat de l'original el 2007-11-07. [Consulta: 5 maig 2007].

Enllaços externs modifica