Enric III de Brabant

Enric III de Brabant, dit el Pius (nascut al voltant de 1231, va morir el 28 de febrer de 1261 a Lovaina), va ser duc de Brabant (1248-1261). Era el fill d'Enric II, duc de Brabant i de Maria de Hohenstaufen. Com trobador, va produir quatre cançons en francès.[1]

Infotaula de personaEnric III de Brabant
Jindra3 Brabant.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1231 Modifica el valor a Wikidata
Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1261 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentLovaina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Brabant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaida de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric IV de Brabant
Maria de Brabant
Joan I de Brabant
Godofreu de Brabant Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de Brabant Modifica el valor a Wikidata i Maria de Suabia Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric I de Hessen, Béatrice de Brabant, Marie de Brabant, Elizabeth of Brabant (en) Tradueix, Matilde de Brabant i Mathilda [House of Brabant] of Brabant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va fer les primeres armes al costat dels seus parents Guillem I d'Holanda, el rei electe dels romans en la conquesta del Sacre Imperi i va estar present en la seva coronació l'1 de novembre de 1248 a Aquisgrà. No va participar en la guerra de Successió de Flandes i d'Hainaut en les quals estaven implicats el fill i el cunyat de l'emperador, i es va aliar amb els seus enemics, Guillem III de Dampierre, comte consort de Flandes, que es va convertir en seu cunyat. Buscava sobretot garantir la pau a l'antiga Lotaríngia i ho va aconseguir malgrat l'odi que va enfrontar els Avesnes als Dampierre i els disturbis que van seguir a la mort de Guillem I d'Holanda i els enfrontaments entre els seus dos successors pretendents de l'imperi, Ricard de Cornualla i Alfons X de Castella. Malalt, va signar el 1261 en el seu llit de mort, una carta d'atorgament més drets judicials als seus subjectes brabançons.

Enric III i Alix de Borgonya van ser enterrats en un mausoleu (parcialment conservat) enmig del cor de l'església gòtica de Nostra Senyora dels dominicans a Lovaina, llavors en construcció.[2]

Matrimoni i fillsModifica

Es va casar amb Adelaida o Alix de Borgonya el 1251 (coneguda com a Aleyda de Brabant) (1233 † 1273), filla d'Hug IV, duc de Borgonya i Iolanda de Dreux. Van tenir:

ReferènciesModifica

  1. Wauters, Alphonse. «Henri IV». A: Biographie Nationale de Belgique. vol. 9. Brussel·les: Bruylant-Christophe, 1886-1887, p. 137-144. 
  2. Coomans, Thomas «L'église Notre-Dame des Dominicains à Louvain: mémorial d'Henri III, duc de Brabant, et d'Alix de Bourgogne». Bulletin monumental,, 167, 2, 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric III de Brabant