Enric II d'Angulema

Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença,[1] fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

Infotaula de personaEnric II d'Angulema
Henri de Valois-Angoulême.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1551 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Aquisgrà Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1586 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Ais de Provença Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Grand prior of France (en) Tradueix
1573 – 1586 – Carles de Valois V d'Angulema → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Angouleme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de França Modifica el valor a Wikidata  i Janet Stewart Modifica el valor a Wikidata
GermansDiana de Valois, Isabel de Valois, Margarida de Valois, Clàudia de Valois, Joana de Valois, Victòria de Valois, Lluís III d'Orleans, Francesc II de França, Carles IX de França, Francesc-Hèrcules de Valois, Enric III de França, Mary Fleming (en) Tradueix i John Fleming, 5th Lord Fleming (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of Henri d'Angoulême.svg Modifica el valor a Wikidata

Titulat cavaller d'Angulema pel seu pare, va ocupar les funcions d'abat de La Chaise-Dieu, de gran prior de França, d'almirall dels mars del Llevant i de governador de Provença.

Va participar en el setge de La Rochelle organitzat el 1573 pel duc d'Anjou, el futur rei Enric III de França després al setge de Ménerbes en tant que governador de Provença. El 1574 el seu pare li va donar el ducat d'Angulema que posseïa ell mateix, i el va conservar fins al 1582.

ReferènciesModifica

  1. «Duel sanglant de nobles (Aix-en-Provence, 1er juin 1586)» (en francès). Géné Provence, 19-08-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-21. [Consulta: 29 juliol 2012].

BibliografiaModifica