Enric II de Brabant

Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248. Era el fill d'Enric I, primer duc de Brabant, i de Matilde de Boulogne.[1]

Infotaula de personaEnric II de Brabant

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1207 Modifica el valor a Wikidata
Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1248 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Lovaina Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVillers Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Duc de Brabant i Lothier
1235 – 1248
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Brabant (1235–1248) Modifica el valor a Wikidata
CasaBrabant
CònjugeMaria de Suàbia
Sofia de Turíngia
FillsEnric III de Brabant
 ( Maria de Suabia)
Enric I de Hessen
 ( Sophie de Thuringe)
Elizabeth of Brabant (en) Tradueix
 ( Sophie de Thuringe)
Marie de Brabant
 ( Maria de Suabia)
Matilde de Brabant
 ( Maria de Suabia)
Béatrice de Brabant
 ( Maria de Suabia) Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric I de Brabant Modifica el valor a Wikidata  i Matilda de Flanders Modifica el valor a Wikidata
GermansGodfrey, Lord of Gaesbeek (en) Tradueix, Marie de Brabant, Adelaide de Brabant, Matilda of Brabant (en) Tradueix, Margaretha of Brabant (en) Tradueix i Élisabeth de Brabant Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 5615 Modifica el valor a Wikidata

Acabat de néixer, va ser promès amb una filla de Felip de Suàbia, rei dels Romans i competidor d'Otó IV de Brunswick. El seu pare el va donar com a ostatge en diverses ocasions, i apareix en les cartes i diplomes al costat del seu pare des 1221. Va ser nomenat cavaller el 1226. El 1228, es va distingir en una campanya contra l'arquebisbe de Colònia.

Va succeir al seu pare el 1235. El 1237, va participar en la guerra entre el bisbe de Lieja i la família de Limburg, i després en les lluites de poder que es van desfermar després de la mort del bisbe per l'elecció del seu successor. La guerra va acabar el 1243. Després d'aquesta data, no va tenir més intervenció en els assumptes de l'Imperi, dedicant-se a la gestió del seu ducat.

Enric II va ser enterrat amb la seva segona esposa Sofia de Turíngia, en un mausoleu en el cor de l'església de l'abadia cistercenca de Villers-en-Brabant. El va succeir el seu fill Enric III.

Matrimoni i fills

modifica

Es va casar abans de 1215 amb Maria de Hohenstaufen (1201 † 1235), filla de Felip de Suàbia, Rei dels Romans i d'Irene Àngel. Van ser pares de:

Vidu, es va tornar a casar el 1240 amb Sofia de Turíngia (nascuda 1224, morta 1275), filla de Lluís IV, landgrave de Turingia i d'Isabel d'Hongria. Van ser pares de:

Referències

modifica
  1. Wauters, Alphonse. «Henri II». A: Académie royale de Belgique. Biographie Nationale de Belgique (en francès). vol. 9. Brussel·les: Bruylant-Christophe, 1886-1887, p. 123-137. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric II de Brabant