Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard. Va ser coronat rei d'Alemanya el 1002 i rei d'Itàlia el 1004.

Infotaula de personaEnric II el Sant
Basler Muenster Figur.jpg
Escultura, s. XIV, al portal de la Catedral de Basilea
Nom original(de) Heinrich II der Heilige Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 973 Modifica el valor a Wikidata
Bad Abbach Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1024 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Grone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcatedral de Bamberg Modifica el valor a Wikidata
Flag Germany Emperors Banner.png  Rei d'Alemanya
1002 – 1024
Otó III (pare)
Flag Germany Emperors Banner.png  Emperador del Sacre Imperi / Rei d'Itàlia
1004 – 1024
Otó III (pare)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant i emperador Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat13 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaOtoniana
CònjugeCunegunda de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de Baviera Modifica el valor a Wikidata i Gisela de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansBrunó d'Augsburg, Gisela de Baviera i Brigida von Andlau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsEnric V de Baviera (cunyats)
Rodolf III de Borgonya (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8962018 Modifica els identificadors a Wikidata

Era fill del duc Enric II de Baviera. Com que el seu pare s'havia rebel·lat contra els dos emperadors anteriors, va passar part de la seva joventut a l'exili. Va succeir el seu pare com a duc de Baviera el 995 com Enric IV.

BiografiaModifica

JoventutModifica

 
Talla del s. XVI (Església de St. Magnus, Waldburg)

Era fill del duc Enric II de Baviera, conegut com el "busca-raons", i la seva esposa Gisela de Borgonya. Després d'una revolta fallida contra l'emperador Otó II, el seu pare es va haver d'exiliar a Hildeheim, on va posar la seva educació a càrrec de l'Església, primer a mans del bisbe de Freising i després a l'escola catedralícia de Hildesheim.

Després de la mort d'Otó II, el seu pare va tornar a rebel·lar-se contra el seu fill Otó III. Tot i que no va poder aconseguir la corona germana, el 985 va recuperar el ducat de Baviera. A la mort d'Enric II de Baviera (i de Caríntia) el 995 el seu fill el va succeir com a Enric IV de Baviera (durant l'exili Enric III dels liutpoldings havia governat el ducat) i III de Caríntia.

RegnatModifica

Enric es trobava de camí a Roma per ajudar al seu cosí, l'emperador Otó III, per combatre els rebels romans quan el gener de 1002 rebé notícies de la seva mort. Coneixedor de què l'oposició a la seva successió era forta, Enric es va afanyar a apoderar-se de les insígnies reials. Els candidats rivals al tron, com Ezzo de Lotaríngia, Eckard I de Meissen, o Herman II de Suàbia, van disputar la successió d'Enric, però amb l'ajuda de l'Arquebisbe de Magúncia Willigis va poder assegurar l'elecció reial i ser coronat el 7 de juny del 1002 a Magúncia, tot i que encara passaria un any fins que no fos plenament reconegut.

Enric es va passar els anys següents consolidant el seu poder polític dins les fronteres alemanyes. Va dirigir una reeixida campanya contra Boleslau I de Polònia i després va entrar al Regne d'Itàlia per enfrontar-se amb Arduin d'Ivrea, que havia estat escollit Rei d'Itàlia per una facció oposada. Amb l'arribada de l'exèrcit germànic els vassalls d'Arduin van fugir en desbandada i Enric va ser coronat rex italiae a Pavia el 15 de maig de 1004 per l'Arquebisbe de Milà, Arnulf II.

Després de reprimir durament una revolta dels ciutadans de Pavia, Enric va quedar-se a la ciutat fins al 25 de maig quan, considerant que Itàlia estava assegurada, va decidir tornar a Alemanya. Des d'allí va iniciar una nova campanya contra Boleslau en la que es va aliar amb els lituans pagans contra els polonesos critsians. La campanya va culminar amb uns compromisos de pau en els que es permetia a Boleslau conservar Lusàcia i Meissen, però havia de cedir Bohèmia.

 
Tomba de l'emperador i Cunegunda a la Catedral de Bamberg, esculpida en 1499-1513 per Tilman Riemenschneider

Enric II va concedir la investidura del ducat de Baviera, a la Dieta celebrada a Ratisbona (1005) al seu nebot Enric de Luxemburg. Aquest es va enfadar amb l'emperador el 1009, i se li va retirar el ducat, però l'emperador finalment li va tornar el 1017.

A Itàlia, Arduin es va tornar a revoltar, però abans que Enric hi arribés va dimitir i es féu monjo. Enric es va dirigir directe a Roma, on el Papa Benet VIII el va coronar emperador del Sacre Imperi el 14 de febrer de 1014. Va nomenar oficials germànics per administrar Itàlia i va tornar a Alemanya el maig.

Enric va morir el 13 de juliol de 1024 i fou enterrat a la catedral de Bamberg. Ell i la seva esposa Cunegunda de Luxemburg no havien tingut fills, segons la creença popular perquè tots dos havien fet un vot de castedat en el matrimoni.

 sant Enric
 
Coronació del rei en una miniatura del Sacramentari d'Enric II (Munic, Bayerischen Staatsbibliothek)
Nom original(de) Heinrich II der Heilige  
Biografia
NaixementHeinrich, Enric II del Sacre Imperi
6 maig 973  
Bad Abbach  
Mort13 juliol 1024   (51 anys)
Grone (en)    
Lloc d'enterramentCatedral de Bamberg 
Rei d'Itàlia
15 maig 1004 – 13 juliol 1024
Rei dels Romans
7 juny 1002 – 13 juliol 1024
  Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
21 maig 996 – 23 gener 1002
← Otó IIIConrad II del Sacre Imperi Romanogermànic →
Duc de Baviera
995 – 1004  
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana  
Activitat
OcupacióGovernant i emperador  
emperador i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Canonització4 de març de 1146 , Roma nomenat per Climent II
PelegrinatgeCatedral de Bamberg
Festivitat13 de juliol (15 de juliol fins al 1969)
IconografiaCom a rei, amb ceptre i corona; església a les mans
Patró deBasilea (Suïssa)
Altres
TítolDuc  
FamíliaDinastia Otoniana  
CònjugeCunegunda de Luxemburg  
ParesEnric II de Baviera   i Gisela de Borgonya  
GermansBrunó d'Augsburg, Gisela de Baviera i Brigida von Andlau (en)    
ParentsEnric V de Baviera (cunyats)
Rodolf III de Borgonya (oncle)  

   

VeneracióModifica

Per les seves donacions a esglésies i monestirs, i pel matrimoni cast que mantingué amb la seva esposa Cunegunda, Enric va ser canonitzat per l'Església Catòlica el juliol de 1147, sota el pontificat de Climent II. Cunegunda també va ser canonitzada l'any 1200 per Innocenci III.

El culte a Enric tingué el seu origen a la diòcesi de Bamberg, que ell mateix havia fundat. D'allí es va difondre a la resta de Baviera i del regne d'Alemanya, principalment a Alsàcia i la zona del llac de Constança.

A Itàlia, la santedat d'Enric fou qüestionada degut a les seves campanyes militars a la península i per la seva ingerència a l'estructura de l'Església. El precursor de la Reforma Gregoriana Humbert de Silva Candida el va acusar de simonia i de robar a l'Església. I Joaquim de Fiore va pintar a Enric com un dels set caps del drac apocalíptic, juntament amb Herodes, Neró, Constantí II, Cosroes II, Saladí i Frederic II. Tanmateix, les influències dels rei Hohenstaufen i el clergat germànic van aconseguir tirar endavant la canonització d'Enric.

Després de diversos moviments en el calendari, la seva festivitat ha quedat establerat el 13 de juliol (la data de la seva mort). És el patró de la ciutat suïssa de Basilea.

FamíliaModifica

AvantpassatsModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Rei Enric I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Duc Enric I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Matilde de Ringelheim
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Duc Enric II de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Arnulf I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Enric II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Rodolf I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Conrad de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Berta de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Gisela de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida de Bellay
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Precedit per:
Otó II
Rei d'Alemanya
1002-1024
Succeït per:
Conrad II
Precedit per:
Arduin
Rei d'Itàlia
10041024
Precedit per:
Otó II
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
1014-1024
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic