Viquipèdia

Enric Majoral Castells

escultor, joier i orfebre català
(S'ha redirigit des de: Enric Majoral)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Enric Majoral i Castells (Sabadell, 14 de febrer de 1949) és un orfebre i joier català.[cal citació]

Infotaula de personaEnric Majoral Castells

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, orfebre, joier Modifica el valor a Wikidata
Premis

És membre fundador de la Fira d'Art i Artesania de la Mola el 1984[1] i ha rebut la Carta Mestre Artesà que atorga la Generalitat de Catalunya. Des del 1984 és membre del Foment de les Arts Decoratives (FAD). El 1992 va ser nomenat president d'Orfebres per la FAD, càrrec que ostentaria fins al 1997. L'any 1994 impartí un curs de joieria a l'Escola Massana de Barcelona. Ha estat guardonat amb el Premi a la Trajectòria del Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) el 2014. L'any 2007 rebé el Premi Nacional d'Artesania del Ministeri d'Indústria.[2][3]

Biografia modifica

Orígens modifica

Nascut a Sabadell, fill d'artesans de la pell, va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell i a la Universitat Politècnica de Barcelona, on va cursar els estudis de Delineant d'Arquitectura i d'Arquitectura Tècnica.[cal citació]

S'instal·la a Formentera l'any 1973, on s'inicia en l'orfebreria de forma autodidacta.[4] Allà coneix la seva companya, Dolors Ballester i poc després crea la seva primera botiga-taller al pilar de La Mola.[cal citació]

Trajectòria modifica

Als anys 80, l'estímul cultural i comercial l'empeny a tornar a Barcelona, on contínua desenvolupant el seu propi estil i coneix de prop els àmbits professionals i comercials de la joieria contemporània. És en aquest moment que comença a compaginar viure i treballar entre Barcelona i Formentera.[5][6]

L'any 1984 participa en la fundació del Col·lectiu d'Artistes i Artesans de la Mola, amb la finalitat de donar estructura i crear un punt de trobada per els artesans i creadors de l'illa que volen implementar noves formes de mercat i autogestó.[2]

L'any 1998, també a prop de la històrica fira d'art i artesania, Majoral posa en marxa un espai arquitectònic emblemàtic format per tres volums: un pòrtic escortat a banda i banda pel taller del joier i un espai d'exposició i venda. Actualment, aquest taller-botiga és und estí turístic i un dels referents culturals de Formentera.[cal citació]

Es considera un orfebre autodidacte, i d'aquí la necessitat de crear els seus propis mecanismes de producció i difusió de les peces i col·leccions. És en aquest àmbit, que Enric Majoral crea la seva botiga-taller primer a Formentera i després a Barcelona. Dins del seu pensament, creu que el joier ha d'estar en continu moviment, defensant el seu treball i ofici; és per aquest motiu que ha participat en fires internacionals, ha estan involucrat activament en organitzacions professionals i participa en debats sobre la joia d'autor i de mercat. Des de la dècada de 1980 no ha deixat de participar en exposicions ja sigui de forma individual o col·lectiva i ha recorregut ciutats com Barcelona, Girona, Estocolm, Berlín, Nagoya, Osaka, Nova York, Tòquio, Stuttgart, París, Milà o Frankfurt.[7]

Des del 2003 forma equip amb el seu fill Roc Majoral i Abril Ribera.[8] L'empresa Majoral, amb Enric al capdavant; ha dissenyat, produït i comercialitzat joies i escultures que es venen tant en les botigues pròpies de Formentera, Barcelona, Eivissa, com en galeries i d'altres establiments a Espanya, Japó, Itàlia, Bèlgica i els Estats Units.[5][9]

Obra modifica

Enric Majoral incorpora en el seu treball l'or i la plata, materials utilitzats tradicionalment en la joieria que combina amb pintura acrílica, líquens, posidònia, pedres precioses, mohair o ceràmica.[2]

Treballa també el bronze per a fer receptacles o volums tancats en forma de llavor. Alguns d'aquests bronzes són de grans dimensions com pot ser l'escultura "Abeurador per a ocells" que es troba instal·lada a la ciutat alemanya Stipshausen; o la pica baptismal de l'església de Sant Rafael a Eivissa.[cal citació]

Li agrada treballar amb el bronze per les textures i colors de la superfície del metall que li recorden elements de la seva estimada Formentera: l'arena, la mar, la terra o l'argila. Crea tensions i en cerca els límits.[10]

Exposicions permanents modifica

  • 2006 Exposició permanent de l'escultura de bronze “Abeurador d'ocells”, parc d'escultures Munsteiner, Stipshausen, Alemanya.[11]
  • 2008 Dues peces de la sèrie "Joies de sorra" en el Museum of Arts and Design de Nova York, (MAD NY).[12]

Premis[11] modifica

  • 1992 Sevilla Expo. Casa d'Andalusia. "Best Design"
  • 2007 Premi Nacional d'Artesania. Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
  • 2007 Dos peces "Joies de sorra" en la col·lecció permanent del Museu de les Arts i del Disseny de Nova York (MADNY)
  • 2007 Insígnia del Mestre Artesà, Generalitat de Catalunya.
  • 2009 "European Prize for Applied Arts" Belgique World Craft Council, Mons, Bèlgica.
  • 2012 Carta Honorífic de Mestre joier, Consell Insular de les Illes Balears.
  • 2012 Gold Couture Design Award 2012, Las Vegas; USA[13]
  • Ha rebut la Carta de Mestre Artesà que atorga la Generalitat de Catalunya.
  • Des del 1984 és membre del FAD (Foment de les Arts i del Disseny).
  • Ha estat guardonat amb el Premi a la Trajectòria del Col·legi de Joiers de Catalunya[14] (JORGC).

Publicacions [cal citació] modifica

  • MAJORAL, Enric, CREUS, Maia, AZUA, Martín. Enric Majoral. La joia expandida. ACTAR Editorial, 2021. ISBN 978-1-948765-89-3
  • MAJORAL, Enric, MOUFFE, Michel. El pes de l'Ànima. Formentera: Imprimerie Ariane. Pawels Impresor, 2012
  • MAJORAL, Enric. Enric Majoral. Dibuixos i Joies. Barcelona: SD· Edicions, 2004.
  • MAJORAL, Enric, Enric Majoral. Joies de Sorra. Joyas-jewellery 2004-2009.Barcelona: SD· Edicions, 2009

Bibliografia modifica

  • Joieria catalana. Objecte de projecció. Barcelona: Grup3 SA, 1987
  • Joiell. High Design. Ocho diseñadores. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1988
  • La joia de la joia. Una visió de l'orfebreria catalana actual. Madrid: Ed. Electa, 1993. P. 70 - 71
  • Terminal B. Barcelona Creative Database. Barcelona: Imagination walks. Vol. 2. www.terminalb.org. P 223-225
  • Entre la intimitat i l'exhibició. La joia feta, portada i venerada a Sabadell. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell (MAS), 2006 P. 146, 147, 151, 159
  • Contactes. Anuari de la Creativitat del FAD. Barcelona, 2007. P. 450
  • Anuario 2011. Joyeria contemporanea. Barcelona: Grupo Duplex, 2011. P. 81
  • Contemporary jewelry. Limited Edition. Barcelona: Ed. Monsa, 2012. P. 22 - 25
  • Enric Majoral [publicació en línia][data última consulta 28/02/2014] http://www.majoral.com
  • klimt02 [publicació en línia][data última consulta 13/06/2014] http://www.klimt02.net
  • Primavera del Disseny: La joia de la joia, una visió de l'orfebreria catalana actual. Spring design, ed. electa. Barcelona, 1993
  • High Designn: Joiell. Ocho dissenyadores, ed. l'Eixample.
  • Orfebres FAD: Joieria catalana, objecte de projecte. Grup 3 S.A. Barcelona.
  • Museu d'Art de Sabadell: Entre la intimitat i l'exhibició, la joia feta, portada i venerada a Sabadell. Gràfiques Ibèria. Barcelona, 2006.

Referències modifica

  1. ↑ «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». Consell d'Eivissa. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 14 abril 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 207. 
  3. ↑ «[http:/www.majoral.com Enric Majoral]». [Consulta: 28 febrer 2014].
  4. ↑ Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 9 - 22. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Error en el títol o la url.«». [Consulta: 28 febrer 2014].
  6. ↑ Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 9, 10 i 11. 
  7. ↑ La joia de la joia. Una visió de l'orfebreria catalana actual. Madrid: Ed. Electa, 1993, p. 70. 
  8. ↑ Terminal B. Barcelona Creative Database. Barcelona: Imagination walks, p. 222 - 225. 
  9. ↑ Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 207. 
  10. ↑ VARIS AUTORS. El pes de l'ànima. Formentera: Imprimerie Ariane - Pauwels Impresor, 2012, p. 20. 
  11. ↑ 11,0 11,1 «[http:/www.klimt02.net Enric Majoral]». [Consulta: 7 març 2014].
  12. ↑ Enric Majoral. Joies de sorra. Joyas-Jewellery 2004-2009. Barcelona: SD Edicions, 2009, p. 103. 
  13. ↑ Varis Autors. El pes de l'ànima. Formentera: Imprimerie Ariane - Pauwels Impresor, 2012, p. 33. 
  14. ↑ «Col·legi de Joiers».

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Majoral_Castells&oldid=33209110»