Enric Reñé Castella

compositor espanyol

Enric Reñé Castella (Lleida, 1865 - Madrid 22 de juliol de 1924)[1][2] va ser un músic, director d'orquestra i compositor català.

Plantilla:Infotaula personaEnric Reñé Castella
Biografia
Naixement1865 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Va ser deixeble de l'organista Magí Puntí, al qual va dedicar una missa de rèquiem que es va estrenar per a la commemoració del 25è aniversari de la mort de Puntí.[2]

Va dirigir l'orquestra de la Societat Unió Lleidatana i va ser músic major de l'església de Sant Jaume de Barcelona. Tot i haver guanyat el concurs per ser organista de l'església de Sant Jaume el 1897, hi va renunciar per anar a treballar a Madrid, on va desenvolupar la resta de la seva carrera professional, component música per a operetes, sarsueles i cuplets.[2]

El seu fill, Joaquim Reñé Esteve va dedicar-se també a la música i va ser director de la banda municipal d'Hellín.[3]

Es conserven a l'arxiu de la Sociedad General de Autores i Editores (SGAE) a Madrid.

Música escènica:

  • Patria (1909)
  • Alma Italiana (1910)
  • Las nubes pardas (1910)
  • Vámonos pronto a Judea (1910)
  • Juan sin nombre (1910)
  • ¿Con camisa o sin camisa? o ¡Anda la diosa! (1910)
  • El fin de Sodoma (1910)
  • Se desarrollan señoras (1910)
  • Gozos solemnes (1910)
  • La funda maravillosa (1911)
  • El forzudo Poyales (1911)
  • La verdad desnuda (1911)
  • Chupen, ustedes (1911)
  • El demonio...tentador (1911)
  • La perfecta casada (1911).
  • Perfecto caballero (1912).
  • Su majestad (1913)
  • La gata melindrosa (1914)
  • Miau (1914)
  • El beso de la gitana (1918).
  • Artistas ínfimos.
  • Chantecler nacional.
  • Inspiración femenil.
  • Los infelices

Biografia

modifica
  • GONZÁLEZ PEÑA, MºLuz. "Reñé Castella, Enric”, Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.

Referències

modifica
  1. «El maestro Reñé ha muerto». La Tribuna (Madrid. 1912)., 23-07-1924, pàg. 8.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Fallecimiento del compositor Enrique Reñe». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 67, no. 229 [231] (25 sept. 1924), 25-09-1924, pàg. 17.
  3. García Ruiz, Gregorio. La música en Hellín: Historia de la Capilla Parroquial y de la Banda Municipal (1580-1966) (pdf) (en castellà). Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses "Don Juan Manuel", 2013. ISBN 978–84–96800–56–4 [Consulta: 18 juny 2024].