Enric de Cardona i Enríquez

cardenal català

Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca,[1] 1485 - Roma 1530). Fou bisbe de Barcelona (1505-1512), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).

Plantilla:Infotaula personaEnric de Cardona i Enríquez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1485 Modifica el valor a Wikidata
Castell Palau d'Arbeca (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1530 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal prevere San Marcello
21 novembre 1527 (Gregorià) – 7 febrer 1530
← Guillem Ramon de Vich i VallterraEgidi de Viterbo →
Abat de Sant Joan de les Abadesses
té el rol: abat comendatari
1527 – 1528
Abat del monestir de Sant Cugat
té el rol: abat comendatari
1522 – 1529
Abat de Sant Miquel de Cuixà
té el rol: abat comendatari
1522 – 1529
Arquebisbe de Monreale
23 gener 1512 – 7 febrer 1530
← Joan Castellar i de Borja
Bisbe de Barcelona
18 abril 1505 – 23 gener 1512
← Pere GarciaMartín García Puyazuelo →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Consagració18 d'abril de 1505
Proclamació cardenalícia24 de novembre de 1527
per Climent VII
Cardenal-Prevere de San Marcello
Família
ParesJoan Ramon Folc IV de Cardona Modifica el valor a Wikidata  i Aldonza Enríquez y Quiñones Modifica el valor a Wikidata
GermansFerran I Joan Ramon Folc de Cardona
Antoni de Cardona i Enríquez
Lluís de Cardona i Enríquez
Pere de Cardona i Enríquez
Jaume de Cardona
Joan de Cardona
Teresa de Cardona i Enríquez Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Antecedents

modifica

Fill de Joan Ramon Folc IV, duc de Cardona, germà de Lluís de Cardona i Enríquez, president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527), i nebot de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.

Biografia

modifica

Per intermediació del rei d'Aragó Ferran II arribarà a bisbe de Barcelona en 1505, enfront de l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms, que havia estat elegit pel capítol de la catedral. El 1512 és nomenat arquebisbe de Mont-real de Sicília, renuncià el bisbat si bé continuà residint a Barcelona. El mestre de capella de Tarragona, Francisco Tovar, li dedicà en 1510 el seu Libro de la música práctica. Col·laborà a l'adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida per Martí Ivarra. Acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona a Roma (1522), a on seria nomenat prefecte del Castel Sant'Angelo. Fou enterrat a l'església de Montserrat a Roma.[2]

Referències

modifica
  • Enric de Cardona a www.catholic-hierarchy.org (anglès)


Precedit per:
Pere Garcia
 
Bisbe de Barcelona

1505 - 1512
Succeït per:
Martín García Puyazuelo
Precedit per:
Alfons d'Aragó
 
Arquebisbe de Monreale

1512 - 1530
Succeït per:
Pompeo Colonna
(administrador apostòlic)
Precedit per:
Guillem Ramon de Vich i Vallterra
 
Cardenal prevere de San Marcello

21 de novembre de 1527 – 7 de febrer de 1530
Succeït per:
Egidio da Viterbo
Precedit per:
Giovanni Alliata
 
President del regne de Sicília

1526 - 1535
Succeït per:
Simone Ventimiglia