Enrico Gasparotto (Sacile, 22 de març de 1982) és un ciclista italià. És un esprintador que corre a les files de l'equip Bahrain-Merida.

Infotaula de personaEnrico Gasparotto
Biografia
NaixementEnrico Gasparotto
22 de març de 1982 (1982-03-22) (42 anys)
Sacile (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Alçada174 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia (–2019)
Suïssa (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEsprínter i Puncheur Modifica el valor a Wikidata
Club actualBahrain-Merida  (2017)
Clubs amateurs
  1997-1998. U.C.Sanvitese
1999. Technostone Friuli (junior)
2000. Pedale Sanvitese (junior)
2001-2004. Team San Donà (Sub-23)
Clubs professionals
  2005. Liquigas - Bianchi
2006-2007. Liquigas
2008. Barloworld
2009. Lampre
2010-2014 Team Astana
2015-2016. Wanty-Groupe Gobert
2017- Bahrain-Merida
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesUCI Europa Tour 2007-2008
Curses d'un diaCampió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta (2005)
Amstel Gold Race (2012, 2016)

Lloc webenricogasparotto.com Modifica el valor a Wikidata
UCI: 23504

Inicialment, es va dedicar al futbol (arribant a jugar a l'equip juvenil de l'AC Milan), però va abandonar-lo per a dedicar-se al ciclisme. Després d'una bona trajectòria com a amateur, va passar a professional l'any 2005 amb l'equip Liquigas-Bianchi. Ja va tenir bones actuacions des del principi, i el mes de maig va aconseguir la seva primera victòria com a professional amb una etapa a la Volta a Catalunya. La gran sorpresa, emperò, va venir el juny, quan es va adjudicar el campionat italià de ciclisme en ruta, superant ciclistes de renom com Filippo Pozzato i Massimo Giunti. En acabar-se la temporada va fer un top-10 a la París-Tours.

L'any 2006 va ser desafortunat per Gasparotto, que va sofrir continus problemes físics, especialment una mononucleosi que va afectar-lo durant l'hivern i una pneumònia que va agafar durant la primavera. No va aconseguir la primera victòria de la temporada fins al Memorial Cimurri, que seria el seu únic triomf el 2006.

Gràcies a la victòria de Liquigas a la contrarellotge per equips que va obrir el Giro d'Itàlia de 2007, Gasparotto va poder dur la maglia rosa durant dues etapes. També va dur la maglia bianca de millor ciclista jove.

Posteriorment va fitxar per l'equip continental Barloworld i la gran temporada que va realitzar va cridar l'atenció a l'equip Lampre, per al qual ha fitxat l'any 2009, amb la intenció d'ajudar Damiano Cunego a les clàssiques.

Palmarès modifica

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

  • 2007. 97è de la classificació general
  • 2008. 92è de la classificació general
  • 2009. 60è de la classificació general
  • 2010. Abandona (11a etapa)
  • 2012. 66è de la classificació general
  • 2014. 67è de la classificació general
  • 2017. 76è de la classificació general
  • 2019. 69è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 2009. 82è de la classificació general
  • 2010. 68è de la classificació general
  • 2011. 78è de la classificació general
  • 2012. No surt (2a etapa)
  • 2020. 120è de la classificació general

Resultats al Tour de França modifica

  • 2013. 95è de la classificació general

Referències modifica

  1. «Enrico Gasparotto mata a Freire en la orilla» (en castellà). Marca, 12-04-2015. [Consulta: 16 abril 2012].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrico Gasparotto