Enrique Franco

Enrique Franco Manera (Madrid, 2 de març de 1920 - id. 27 d'abril de 2009), fou crític musical, pianista i compositor. Considerat un de los grans intel·lectuals de la música d'Espanya del segle xx.[1][2]

Infotaula de personaEnrique Franco
Biografia
Naixement2 març 1920 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 2009 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Activitat
OcupacióPeriodista, pianista i crític musical Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansDolores Franco Manera (en) Tradueix i Jesús Franco Manera Modifica el valor a Wikidata

Acudi al Conservatori per estudiar amb els mestres Villar, Conrado del Campo i Luis Galve. A més de la seva activitat com intèrpret i compositorva realitzar una gran feina com a crític de música en les pagines de diaris, publicacions especialitzades i assessorament musical en emissores nacionals i en la TVE. Sota la seva iniciativa i protecció es van formar grups de joves músics, com el <Generación 51>, integrat per Cristóbal Halffter, Luis de Pablo Costales, Manuel Moreno-Buendía, Manuel Blancafort, etc.

Molt destacable fou la seva labor com a vice-president del la Fundación Albéniz. El seu assessorament i orientació foren decisius per a l'Escola Superior de Música Reina Sofía i la pròpia Fundació aconseguissin gran prestigi internacional.

Com a compositor fou autor de diverses cançons per a veu i piano, villancets, músiques escèniques i bandes sonores, pàgines per a cors, violí, violoncel i piano.

ReferènciesModifica

  1. Pérez Gutiérrez, Mariano. «Franco Manera, Enrique». A: Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 48. ISBN 978-84-7090-141-6 [Consulta: 7 gener 2018]. 
  2. Fancelli, Agustí «Fallece Enrique Franco, decano de la crítica musical. Experto en Falla y Albéniz, impulsó la generación de 1950». El País, 28-04-2009 [Consulta: 7 gener 2018].

BibliografiaModifica