Obre el menú principal

Enrique Gori Molubela (Batete, Bioko, 13 de novembre de 1923;[1] juny de 1972) fou un escriptor i polític equatoguineà, d'ètnia bubi, va ser president de la Diputació Provincial de Fernando Poo i procurador en Corts a les Corts Espanyoles.[2] Fou oncle de la diputada valenciana Rita Bosaho Gori. Al setembre de 1951 és expulsat, al costat d'Atanasio Ndongo, del Seminari de Banapá per dirigir una vaga en protesta de la mala alimentació, vinculada al naixent moviment independentista Croada Nacional d'Alliberament de la Guinea Equatorial. Detingut i al poc alliberat, va viatjar a la península i va poder seguir els seus estudis en la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid.[3] Vinculat durant la seva estada a Madrid al MONALIGE (Moviment Nacional d'Alliberament de Guinea Equatorial), se'n va desentendre poc després i tornà a Guinea Equatorial, on al novembre de 1963, en una entrevista en el periòdic Ébano, es declara a favor d'una "autonomia progressiva" en lloc de la "independència prematura".

Infotaula de personaEnrique Gori Molubela
Biografia
Naixement 13 de novembre de 1923
Batete, Bioko
Mort juny de 1972
Malabo
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
3 de juliol de 1964 – 9 de novembre de 1971
Circumscripció Diputació de Fernando Poo
Escudo de Fernando Poo (TVH).svg  President de la Diputació de Fernando Poo
1964 – 1968
- →
Dades personals
Grup ètnic Bubis
Educació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Polític i escriptor
Partit MONALIGE
Modifica les dades a Wikidata

Entre 1964 i 1968 va ser el president de la Diputació Provincial de Fernando Poo i Procurador en Corts,[4][5][6][7] en les que hi va participar activament.[8][9] Amb ocasió de la concessió de l'Orde d'Alfons X el Savi al doctor Pere Piulachs i Oliva li'n va presidir un homenatge.[10]

Va ocupar el càrrec de President de l'Assemblea General de la regió autònoma de Guinea Equatorial des de 1964[11] fins a juny de 1965, quan cedí el càrrec a Federico Ngomo Nandong.[12]

Va participar com a Vicepresident de l'Assemblea General en la Conferència Constitucional de Madrid de 1967-68 preparatòria de la independència de Guinea Equatorial i de la Constitució de 1968, mostrant-se contrari a la independència unificada de les nacions bubi i fang.[13][14][15] Va demanar suport al SI incondicional en el referèndum sobre la Constitució de 1968.[16]

Detingut durant la Crisi de les banderes de 1969, al desembre de 1970 es va celebrar un judici en un tribunal militar contra Enrique Gori, Norberto Balboa, Vicente Ntutumu, Luis Angue Bacale, Santiago Osa i altres,[17] pel suposat intent de cop d'estat d'Atanasio Ndongo del mes de març. Enrique Gori és condemnat a 25 anys de presó militar i mor assassinat al juny de 1972 1972.[18]

La seva vídua, Esperanza Jones Dougan, va denunciar al Ministeri per a les Administracions Públiques espanyol en 1990, per denegar-li la pensió de viduïtat.[19] Actualment el nom d'un hospital de Luba (Bioko) està dedicat a la seva memòria, l'Hospital Enrique Gori Molubela.[20]

ObresModifica

  • Etnología de los bubis, 1955

ReferènciesModifica

  1. La proeza de la primera mujer negra (de Podemos) en las Cortes y su tío, que estuvo en las de Franco, El Mundo, 27 de desembre de 2015.
  2. Relació d'eleccions en les que va ser diputat
  3. LA GUINEA ECUATORIAL: REMINISCENCIA HISTÓRICA, EXPERIENCIA DE LAS LUCES Y DE LAS SOMBRAS DE UN PROYECTO POLÍTICO, Eugenio Nkogo Ondó, 2009.
  4. Diari ABC (Madrid) - 17/11/1964, página 58.
  5. Diari ABC (Madrid) - 20/10/1966, pàgina 59.
  6. Diari ABC SEVILLA (Sevilla) - 30/11/1967, página 61.
  7. Conflictos étnicos y gobernabilidad: Guinea Ecuatorial - Muakuku Rondo Igambo, ISBN 978-84-96357-26-6
  8. Diari ABC SEVILLA (Sevilla) - 28/01/1966, página 5.
  9. Diari ABC SEVILLA (Sevilla) - 26/01/1966, pàgina 41.
  10. Diari ABC (Madrid) - 19/03/1966, pàgina 88.
  11. Diari La Vanguardia. Edició del diumenge, 28 febrer 1965, pàgina 57
  12. Diari La Vanguardia. Edició del dimarts, 29 juny 1965, pàgina 43
  13. Guinea Ecuatorial: El pensamiento socio-político del pueblo bubi, Gerardo Behori Sipi Botau, 2009.
  14. Conferencia Constitucional - ACTA DE LA SEXTA SESIÓN PLENARIA. SEGUNDA FASE
  15. La España por venir: Una interpretación histórica de España, Miguel Argaya Roca,
  16. Diari La Vanguardia. Edició del dissabte, 3 agost 1968, pàgina 5
  17. La guinea de Macías. El despertar del monstruo, per José Eburi Palé, 2008.
  18. Un supuesto complot, en 1969, sirvió al dictador para iniciar el exterminio de la oposición, diari El País, 8 d'agost de 1979.
  19. BOE, num 105
  20. La Gaceta de Guinea Ecuatorial, No. 169 - Año 15º - Noviembre 2011 - Lubá, capital de Bioko-Sur