Enrique Molina Soler

futbolista valencià
(S'ha redirigit des de: Enrique Molina)

Enrique Molina Soler (Russafa, 4 de maig de 1904 - Mestelevo, 15 de juliol de 1943) va ser un futbolista i àrbitre valencià.[1] A banda del futbol, jugà a pilota basca en el Jai Alai de València, i va ser un dels organitzadors de la Volta a Peu del Mercantil Valenciano.[1]

Plantilla:Infotaula personaEnrique Molina Soler
Biografia
Naixement4 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Russafa (Comarca de València) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Kommunar, Leningrad (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
–1924 Gimnàstic FC
1924–1934 València CF 324(17) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
8 setembre 1941Setge de Leningrad Modifica el valor a Wikidata

Va nàixer en l'horta de Russafa, en una família conservadora i profundament catòlica.[1] De jove destacà com atleta i per la seua forma física, debutant al futbol als 16 anys, en les files de l'Unión Levantina. Després de dos anys, fitxa pel Gimnàstic. Amb l'equip del Patronat de la Joventut Obrera, destaca com el millor migcampista de la ciutat, fitxant pel València CF l'estiu de 1924.[1][2] A Mestalla es converteix en un dels jugadors més destacats,[1] aconseguint tres campionats regionals consecutius.[2] El 1927 es converteix, juntament amb Miquel Garrobé, en el segon futbolista internacional de la història del València CF.[1] El 1929, amb una crisi econòmica al club, va acceptar reduir-se la fitxa i va calmar una temptativa de rebel·lió dels futbolistes contra l'entrenador.[1] Peça clau en l'ascens merengot a primera divisió del 1931, es retiraria el 1934.[2]

Casat el 1931, la seua dona va morir el 1933.[1] Home temperamental, en la seua etapa com a àrbitre va agredir un periodista de la Correspondencia.[1] En esclatar la Guerra Civil, va perdre els seus germans, religiosos.[1] Ell va poder salvar-se per intermediació de Rodríguez Tortajada.[1] Molina va ser quintacolumnista i en acabar la guerra va ingressar a la Falange i a la Brigada Social.[1] Voluntari a la Divisió Blava com artiller segon, va morir al setge de Leningrad,[3] sent soterrat al cementeri de Mestelevo.[2]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 March, Jose Ricardo. «L'home que va morir en la guerra». A: Moneda a l'aire. 30 històries del València CF. Llibres de la Drassana, 2019, p. 89-94. ISBN 978-84-120430-0-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Enrique Molina». Ciberché. [Consulta: 22 juliol 2019].
  3. «De futbolista profesional de Primera División a caído de la División Azul». Diari ABC, 16-07-2019. [Consulta: 22 juliol 2019].