Enrique Morente
Enrique Morente Cotelo (Granada, 25 de desembre de 1942 - Madrid, 13 de desembre de 2010)[1] va ser un cantaor andalús,[2][3] considerat un dels grans renovadors i innovadors del flamenc.[1][2][3][4]
Enrique Morente actuant al Palau de la Música Catalana el 13 de març de 2009. | |
Nom original | (es) Enrique Morente (es) Enrique Morente Cotelo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) José Enrique Morente Cotelo 25 desembre 1942 Granada (Espanya) |
Mort | 13 desembre 2010 (67 anys) Madrid |
Causa de mort | complicacions quirúrgiques |
Sepultura | Cementiri de San José |
Activitat | |
Ocupació | compositor, lletrista, cantant, cantaor, compositor, artista d'estudi |
Activitat | 1967 - 13 desembre 2010 |
Gènere | Flamenc |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | Hispavox (1967–1977) CBS (1977–) Zafiro (1982–) RCA (1990–1990) Ariola (1991–1991) Nuevos Medios (1992–1992) Discos Probeticos (1995–2010) El Europeo - Música (1996–) Chewaka (1998–) Virgin (2003–) |
Família | |
Cònjuge | Aurora Carbonell Muñoz |
Fills | Estrella Morente, Soleá Morente, Kiki Morente |
Lloc web | enriquemorente.com |
|
Va ser el primer cantaor a rebre, l'any 1994, el Premio Nacional de Música que concedeix el Ministeri de Cultura.[2][5]
Alguns dels seus temes han estat interpretades per artistes com Camarón de la Isla, Mayte Martín, Carmen Linares o Miguel Poveda, i va adaptar al flamenc composicions de poetes com Miguel Hernández, García Lorca, Lope de Vega, Rafael Alberti, Jorge Guillén o Manuel i Antonio Machado.[2] També va col·laborar amb grups de música pop i rock com Amaral, Lagartija Nick, Los Planetas, Sonic Youth, Leonard Cohen o Pat Metheny.[5]
L'últim concert que va oferir a Barcelona va ser al Gran Teatre del Liceu el 24 de setembre de 2010, coincidint amb les Festes de la Mercè, per inaugurar la II edició del cicle "Catalunya arte flamenco".[6]
Biografia
modificaMorente va néixer al barri d'Albaicín de Granada, i es va interessar pel flamenc quan era petit[6][7] fins que, d'adolescent, va anar a Madrid mogut per l'afany d'aprenentatge.[1][3][5]
Després d'uns inicis ortodoxos va començar a experimentar,[1] escrivint noves melodies i tocant amb músics de diferents estils[2] però sense renunciar a les seves arrels en el cant tradicional,[3][7] que no va abandonar, i malgrat les crítiques de la majoria dels "puristes", tant de crítica com de públic.[8]
Casat amb la bailaora Aurora Carbonell, La Pelota, amb qui té tres fills: Soleá, Enrique i Estrella.[5] Va apadrinar la carrera musical d'aquesta última, qui s'ha consolidat com una de les millors cantaores dels darrers anys.
Va ser operat el 4 de desembre de 2010[2][9] a la Clínica La Luz de Madrid a causa d'una úlcera,[3][9] i va entrar en estat de mort cerebral el dia 6[3][10] i morint el 13 per infart cerebral.[11]
Discografia
modifica- 1967 - "Cante Flamenco", Hispavox
- 1968 - "Cantes antiguos del Flamenco", Hispavox
- 1971 - "Homenaje Flamenco a Miguel Hernández", Hispavox
- 1974 - "Morente en Vivo", Díscolo
- 1975 - "Se Hace Camino al Andar", Hispavox
- 1977 - "Homenaje a D. Antonio Chacón", Hispavox
- 1977 - "Despegando", CBS
- 1982 - "Sacromonte", Zafiro
- 1983 - "Cruz y Luna", Zafiro
- 1988 - "Esencias Flamencas", Auvidis
- 1990 - "Enrique Morente en la Casa Museo García Lorca de Fuentevaqueros", Diputació Provincial de Granada
- 1990 - "Nueva York / Granada, Morente-Sabicas", Ariola
- 1991 - "Misa Flamenca", Ariola
- 1992 - "Negra, si tu supieras", Nuevos Medios
- 1995 - "Alegro, Soleá y Fantasía de Cante Jondo", Discos Probeticos
- 1996 - "La Estrella" (edició especial), Discos Probeticos
- 1996 - "Omega", El Europeo/Discos Probeticos
- 1999 - "Lorca", Virgin
- 2003 - "El pequeño reloj", Virgin/EMI Music
- 2005 - "Morente sueña la Alhambra", Virgin/EMI Music
- 2008 - "Pablo de Málaga", El Caimán/Discos Probeticos
- 2009 - "Morente flamenco", Universal
- 2010 - "El barbero de Picasso",[1][4][11] en homenatge al pintor malagueny.[2]
Filmografia
modificaA banda de participar en diverses bandes sonores, Morente també va aparèixer en algunes pel·lícules:[12]
Premis
modifica- 1994 - Premio Nacional de Música, concedit pel Ministeri de Cultura
- 2005 - Medalla d'Andalusia[2]
- 2006 - Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts[2][4]
- Premi al Millor àlbum de flamenco, a la XIV Edició dels Premis de la Música[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El cantaor Enrique Morente fallece a los 67 años» (en castellà). El País, 13-12-2010 [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Mor el "cantaor" Enrique Morente als 67 anys després de les complicacions arran d'una operació». 3cat24.cat, 13-12-2010. [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Mor Enrique Morente». Avui, 13-12-2010 [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mor el cantaor Enrique Morente, considerat un dels grans renovadors del flamenc». Vilaweb, 13-12-2010 [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Los Morente se hacen más grandes» (en castellà). El País, 29-11-2009 [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Temporada 10-11. Concert Enrique Morente». Gran Teatre del Liceu, 13-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-21. [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 7,0 7,1 «Mor el cantaor Enrique Morente». El Debat, 13-12-2010. [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ «Enrique Morente. A desire and a quest for everything» (en anglès). flamenco-world, 01-06-2006. Arxivat de l'original el 2007-05-11. [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 9,0 9,1 «Mor Enrique Morente». Ara, 13-12-2010 [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ «Mor Enrique Morente, després de diversos dies en coma». Diari de Girona, 13-12-2010 [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ 11,0 11,1 «Enrique Morente en coma por infarto cerebral» (en castellà). AireFlamenco, 13-12-2010. [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ La seva fitxa a IMDb (anglès)
- ↑ «El dia que Morente va cridar la tempesta». Ara.cat.
Enllaços externs
modifica- Pàgina oficial Arxivat 2006-12-05 a Wayback Machine. (castellà)
- Encuentro Enrique Morente y Tete Montoliu, per Ricardo Aguilera (castellà)