Enrique Rodríguez-Solís

escriptor, periodista i historiador espanyol

Enrique Rodríguez-Solís (Àvila, 1844-Madrid, 1925) va ser un escriptor, periodista i historiador espanyol, d'ideologia republicana.

Infotaula de personaEnrique Rodríguez-Solís
Enrique Rodríguez Solís, L'Esquella de la Torratxa, Miró (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Àvila (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1923 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Santa María Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióperiodista, dramaturg, novel·lista, periodista d'opinió, historiador, catedràtic, corresponsal Modifica el valor a Wikidata
Interessat enGuerra del Francès i republicanisme espanyol Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLisso Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Àvila el 4 de juliol de 1844,[a] i d'ideologia republicana federal,[3][4] va ser escriptor, periodista i historiador.[5] Va dedicar part de la seva obra a l'estudi de la figura de la dona i a la història del teatre espanyol.[6]

Va donar l'ordre de revolta a Froilán Carvajal y Rueda, el 2 d'octubre de 1869, en l'infructuós aixecament federalista d'Alacant durant el Govern Provisional,[7] enviat de part de José Paúl y Angulo,[8] després del qual es veuria obligat a exiliar-se a França fins a mitjan 1870.[9] Va estar pres a la presó del Saladero arran de la seva labor periodística; amb la finalitat de l'experiència federal i la instauració de la república unitària del general Serrano va partir de nou a l'exili, en aquesta ocasió a Lisboa, encara que aviat tornaria de nou a Espanya.

Va ser autor d'obres sobre temes variats, com un estudi biogràfic del literat José de Espronceda,[10][11] la guerra del francès,[12][5] la prostitució[13] o el Partit Republicà Federal,[14][15] entre altres. Com a periodista va col·laborar en publicacions periòdiques com El Combate,[16][5] La Revolución,[16] La Federación Española (1870),[16][5][b] La Ilustración Republicana Federal[16] —en la qual va utilitzar el pseudònim «Lisso», un anagrama del seu segon cognom—,[17] La Lucha, El Gorro Frigio, Gaceta de Teatros, La Ilustración Popular, La Niñez, El Mundo de los Niños, Heraldo de Madrid, Pluma y Lápiz, El País,[5] La Igualdad o El Motín,[18] entre altres. Va ser corresponsal de La Voz Montañesa de Santander, El Diario de Avisos de Saragossa[5] i del portuguès O'Diario Popular.[16]

Rodríguez-Solís va treballar també com a professor de declamació.[6] Mort a Madrid a l'abril de 1925,[19][c] va ser enterrat al cementiri de Santa María.[19] En 1930 es van publicar de forma pòstuma unes memòries seves, prologades per Roberto Castrovido.[20]

ObresModifica

  • La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral: estudio crítico (1877).[21]
  • Espronceda: Su tiempo, su vida y sus obras (1883).[10][11]
  • Los guerrilleros de 1808: historia popular de la Guerra de la Independencia Española (1887-1888).[12][5]
  • Majas, manolas y chulas: historia, tipos y costumbres de antaño y ogaño.[22]
  • Historia de la prostitución en España y América (1892-1893).[13]
  • Historia del partido republicano español: de sus propagandistas, de sus tribunos, de sus héroes y de sus mártires (1892-1893).[14][15]
  • El alcalde de Móstoles: narración histórica (1898).[23]

NotesModifica

  1. Tant Florencia Peyrou com Roberto Castrovido assenyalen com a lloc de naixement la ciutat d'Àvila i donen 1844 com a any de naixement,[1][2] amb el segon especificant a més el dia, 4 de juliol.[2]
  2. De la que en va ser director.[5]
  3. Castrovido apunta Madrid com a lloc de defunció, suposadament el 5 d'abril de 1923;[2] tanmateixò la seva mort va tenir lloc dos anys més tard, a l'abril de 1925, com es recull en premsa de l'època,[19] pel que és possible que l'any de defunció de 1923 de Castrovido sigui un errata.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Obres de Rodríguez Solís