Viquipèdia

Enrique Rodríguez Galindo

militar español

Enrique Rodríguez Galindo (Granada, 5 de febrer de 1939 – Saragossa, 13 de febrer de 2021)[1][2] va ser un militar espanyol, màxim responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil a Guipúscoa entre 1980 i 1995.[3] L'any 2000 va ser condemnat a 75 anys de presó i expulsat de l'institut armat per la seva participació en terrorisme d'Estat com a membre dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) i, concretament, pel segrest, tortura i assassinat dels joves José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala.[2]

Infotaula de personaEnrique Rodríguez Galindo
Biografia
Naixement5 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióGuàrdia Civil (1958–2002) Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –  3 abril 2002 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMinisteri de l'Interior d'Espanya (1958–2002) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada (1995–2002)
coronel (1992–1995)
tinent coronel (1988–1992)
comandant (1980–1988)
capità (1971–1980)
tinent (1965–1971) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Trajectòria modifica

Comandància a Guipúscoa modifica

Va començar la seva carrera en aquest cos militar el 1958. L'any 1980 va aconseguir el rang de comandant per a exercir a la 513a Comandància de la Guàrdia Civil a Guipúscoa.[4] L'any 1988 va ser ascendit a tinent coronel i va passar a encapçalar la direcció de la comandància, amb seu a la caserna d'Intxaurrondo, Sant Sebastià.[4] El 26 de febrer de 1992 va ser ascendit a coronel i, al març de 1995, a general de brigada, poc abans que el darrer govern de Felipe González el destituís al capdavant de la comandància.[4] Al llarg del càrrec se li atribueix la desarticulació de 278 escamots i la detenció de 1.700 membres d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA).[4] Altres fonts apunten que va aconseguir desarticular 90 escamots i detenir a 800 membres.[3] Durant aquell període, l'organització armada basca va assassinar 100 agents de la Guàrdia Civil d'aquesta unitat territorial. Posteriorment, va ser destinat com a assessor del director general de la Guàrdia Civil, fins que va arribar el seu processament judicial.[4]

Pertinença als GAL i empresonament modifica

El 17 d'octubre de 1983, José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala van ser segrestats a Baiona, País Basc francès, en una de les primeres accions dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), retinguts a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo i, seguint instruccions del general Galindo, portats al palau de la Cumbre, a Sant Sebastià, on van ser torturats. Després de veure el lamentable estat en què havien quedat, el general Galindo, amb el coneixement del governador civil Julen Elgorriaga i del tinent coronel Ángel Vaquero, va ordenar la seva desaparició. Els guàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo els van portar a la localitat de Busot, a l'Alacantí, van cavar-hi una fossa, i el primer d'ells els va disparar tres trets al cap i els van enterrar. El gener de 1985 es van trobar les seves restes, però van romandre sense identificar fins a 1995, ja que els seus cossos havien estat enterrats en òxid de calci, la qual cosa va dificultar la seva identificació.[5]

El 26 d'abril de 2000, Galindo va ser condemnat per l'Audiència Nacional espanyola a 71 anys de presó pel segrest, tortura i assassinat. L'ex-governador civil de Guipúscoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero —aleshores capità i cap del Servei d'Informació a la Comandància d'Intxaurrondo— i els ex-guàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo també van ser condemnats pels mateixos delictes. Les penes d'aquests darrers quatre condemnats van oscil·lar entre els 67 i 71 anys de presó. Un any més tard, al 2001, el Tribunal Suprem d'Espanya va elevar la condemna quatre anys més —fins a 75—,[3] després d'acceptar com a agreujant afegit la prevalença del seu càrrec públic en la comissió dels delictes. Per això, el 3 d'abril de 2002 va perdre la seva condició de militar.[3] El 9 de maig de 2000 va ingressar a la presó militar d'Alcalá de Henares però, com va perdre la posició de militar dos anys després, el 14 de juliol de 2003 va ser traslladat al centre penitenciari d'Ocaña II. Durant la seva estada a la presó, la seva família va presentar una petició d'indult acompanyada de 100.000 signatures. La Fiscalia del Tribunal Suprem es va oposar a l'indult i el tribunal va fallar en contra.[6]

Narcotràfic i tràfic de persones modifica

Durant la seva trajectòria va ser acusat per diferents mitjans de comunicació —Diario 16, Egin i Egunkaria— d'estar lligat a xarxes de narcotràfic i tràfic de persones.[a] L'any 1991 va ser denunciat al Jutjat d'instrucció número 1 de Sant Sebastià d'acord amb les diligències 491/91,[8] però la causa va ser arxivada l'any 2002 pel Jutjat d'Instrucció de Sant Sebastià després de considerar que les acusacions eren rumors que no havien quedat provades.[9] No obstant això, l'any 2006, el diari El Mundo va publicar un informe secret elaborat pel Servei d'Informació de la Guàrdia Civil, del 17 d'octubre de 1992, on s'admetia la involucració de Galindo amb el narcotràfic. Segons l'informe, els beneficis s'havien desviat a la lluita antiterrorista i, més endavant, part dels mateixos, havien anat a parar a les seves butxaques.[10][11] Galindo va denunciar els diaris Diario 16 i Egin per publicar aquestes notícies, però va perdre els respectius judicis l'any 1999 i 2000. També va denunciar al grup basc Negu Gorriak per la lletra de la cançó «Ustelkeria» ("Podridura"), en la qual el grup es va fer ressò de la notícia publicada a Egunkaria, encara que el guàrdia civil va acabar perdent el plet.[12]

Tortures modifica

El cineasta Ion Arretxe el va acusar a El País d'haver-li retorçat els testicles quan estava detingut a la caserna d'Intxaurrondo: «Em van portar a un riu, em van posar dos sacs plastificats [al cap] que van tancar amb cinta aïllant i durant hores em van submergir a l'aigua. Em van traslladar inconscient a la caserna d'Intxaurrondo i durant tres dies em van torturar de diverses formes. Estava nu, amb una cucurulla que em tapava el cap, en un pis buit on no em van deixar dormir i em van seguir pegant. Fins i tot va aparèixer Galindo, que em va llevar la caputxa, em va dir si el coneixia, que digués el que sabia i em va retorçar els testicles».[13]

Excarceració modifica

El 18 de març de 2004, el magistrat del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional espanyola, Javier Gómez Bermúdez, li va atorgar un règim de semi-llibertat assimilable de facto al tercer grau penitenciari,[14] a instàncies de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries,[3] malgrat no haver complert la meitat de la condemna, que ascendia a 75 anys.[15] A aquest nou règim, que li va permetre només haver de passar les nits a la presó i tenir lliures els caps de setmana, es va poder acollir gràcies a la petició realitzada pel fiscal de l'Audiència Nacional, Pedro Rubira.[15] D'acord amb la seva condemna, Gómez Bermúdez li va aplicar el règim general de compliment penitenciari, és a dir aquell assignat a casos especials de condemnes superiors a cinc anys de presó i, per tant, no el va afectar la modificació del règim penitenciari del Codi penal.[15] Els motius del canvi d'estatus van ser per raons de salut, ja que patia una greu malaltia cardiovascular i necessitava tractament mèdic extrapenitenciari.[14] Pocs mesos després, el 4 d'octubre de 2004, va ingressar d'urgència en una clínica de Saragossa per una forta arrítmia.[16]

L'any 2010 el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg va ser desestimat i el tribunal va declarar que en la celebració del judici no s'havia violat la Convenció Europea de Drets Humans.[17] L'octubre de 2013, el magistrat del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional espanyola, José Luis Castro, va acceptar la proposta del Centre Penitenciari de Zuera (Saragossa), del qual va dependre oficialment un cop va complir les tres quartes parts de la condemna (descomptades les redempcions), i va concedir-li la llibertat condicional.[18]

Mort i llegat modifica

Després de dues setmanes hospitalitzat per haver contret el coronavirus de la COVID-19, el 31 de gener de 2021 va ingressar a l'UCI per a ser intubat, previsiblement durant vint dies, amb l'objectiu que els seus pulmons evolucionessin positivament.[19] La seva esposa, María Fernanda, també va ser hospitalitzada per la mateixa malaltia però va ser donada d'alta abans que el seu marit entrés a l'UCI.[4] El 13 de febrer va morir a l'UCI de l'Hospital Quirón de Saragossa per complicacions de la COVID-19, als 81 anys.[20]

El 15 de febrer, el grup parlamentari Euskal Herria Bildu al Congrés dels Diputats espanyol va presentar una sol·licitud per a desclassificar el full de serveis i retirar-li les condecoracions.[21] El seu portaveu, Jon Iñarritu, va manifestar: «És hora de treure les medalles als agents policials que han conculcat els drets humans. A tots, sense excepcions».[22]

Condecoracions modifica

Al llarg de la seva vida va rebre les condecoracions següents:[4][23]

Notes modifica

  1. ↑ Diario 16 va publicar onze articles entre el 14 de novembre de 1990 i el 15 de març de 1991, Egin en va fer sis entre el 15 de novembre de 1990 i el 17 de gener de 1991, i Egunkaria en va fer un el 12 de març de 1991.[7]

Referències modifica

  1. ↑ «Muere por covid Galindo, el torturador que llegó a general». naiz.eus, 13-02-2021. [Consulta: 13 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sentencia del «caso Lasa y Zabala»» (en castellà). ElMundo.es. [Consulta: 5 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «El exgeneral Rodríguez Galindo, ingresado en la UCI por coronavirus» (en castellà). ElPaís.com, 02-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Montero, Luis Miguel. «El general Enrique Rodríguez Galindo, en coma inducido por COVID: Cara y cruz del hombre clave en la lucha contra ETA» (en castellà). ElCierreDigital.com, 04-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  5. ↑ R. Aizpeolea, Luis. «Estrasburgo convalida el fallo del 'caso Lasa-Zabala'» (en castellà), 03-11-2010. [Consulta: 6 setembre 2019].
  6. ↑ Peral «El fiscal se opone al indulto a Galindo, "que no se ha arrepentido"» (en castellà). ElMundo.es [Consulta: 4 febrer 2021].
  7. ↑ Salvador Coderch, Pablo; Ramos González, Sonia; Luna Yerga, Álvaro; Gómez Ligüerre, Carlos «Libertad de Expresión y Conflictos Civiles» (pdf) (en castellà). InDret [Barcelona], octubre 2001, p. 15-16.
  8. ↑ Esparza, Jose Mari; Rei, Pepe «La maldición de Intxaurrondo» (en castellà). El libro negro de Intxaurrondo [Tafalla], octubre 2001, pàg. 12.
  9. ↑ Montero, Yolanda. «Archivada la querella contra el ex general Galindo por narcotráfico» (en castellà). El País, 02-07-2002.
  10. ↑ Mercado, Francisco; Carcar, Santiago «La Guardia Civil pagó operaciones anti-ETA con contrabando, según el ex mando de Intxaurrondo» (en castellà). El País, 08-07-1995.
  11. ↑ Rubio, Antonio; Cerdán, Manuel «Informe secreto de la Guardia Civil: Galindo se lucró con el contrabando» (en castellà). ElMundo.es, 29-10-2006.
  12. ↑ Salvador Coderch, Pablo; Ramos González, Sonia; Luna Yerga, Álvaro; Gómez Ligüerre, Carlos «Libertad de Expresión y Conflictos Civiles» (pdf) (en castellà). InDret [Barcelona], octubre 2001, pàg. 11.
  13. ↑ Belinchón, Gregorio «Ion Arretxe y ETA, realidad y ficción» (en castellà). El País, 13-09-2008.
  14. ↑ 14,0 14,1 «El ex general Rodríguez Galindo saldrá de prisión por motivos de salud» (en castellà). El País, 29-09-2004.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Rodríguez Galindo passarà al tercer grau sense haver complert la meitat de la condemna». DBalears.cat, 19-03-2004. Arxivat de l'original el 2021-02-04. [Consulta: 4 febrer 2021].
  16. ↑ «El ex general Galindo ingresa en el hospital de Zaragoza por problemas de corazón» (en castellà). El País, 04-10-2004 [Consulta: 5 febrer 2021].
  17. ↑ «Estrasburgo da la razón a España en el juicio por la muerte de Lasa y Zabala» (en castellà). ElMundo.es, 02-11-2010. [Consulta: 6 setembre 2019].
  18. ↑ «Deixen en llibertat condicional l'exgeneral Rodríguez Galindo, condemnat a 75 anys de presó per l'assassinat de Lasa i Zabala». CCMA.cat, 04-10-2013. [Consulta: 4 febrer 2021].
  19. ↑ «Rodríguez Galindo, condemnat per tortures i per terrorisme d'estat, intubat a l'UCI amb covid». LaRepública.cat, 02-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  20. ↑ «Muere por coronavirus el exgeneral de la Guardia Civil Rodríguez Galindo» (en castellà). Heraldo de Aragón, 14-02-2021. [Consulta: 16 febrer 2021].
  21. ↑ «EH Bildu pide al Gobierno que retire a Galindo las condecoraciones» (en castellà). DiarioVasco.com, 16-02-2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  22. ↑ «EH Bildu demana a Govern retirar a títol pòstum totes les medalles atorgades al "torturador Galindo"». Llibertat.cat, 15-02-2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  23. ↑ Pérez, Moisés. «Les medalles del criminal Galindo». ElTemps.cat, 19-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2021].

Bibliografia addicional modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Rodríguez_Galindo&oldid=32473457»