Enriqueta Carballeira

actriu espanyola

María Enriqueta Carballeira Troteaga (Madrid, 28 d'abril de 1944) és una actriu espanyola.[1]

Infotaula de personaEnriqueta Carballeira
Biografia
Naixement(es) María Enriqueta Carballeira Troteaga Modifica el valor a Wikidata
28 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0136058 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Formada en el teatre independent, després de passar pel Teatro Estudio de Madrid se integró en el Grup Tábano. Així mateix va desenvolupar una intensa carrera artística dins de les activitats del TEI (Teatro Experimental Independiente), treballant amb directors com Miguel Narros, William Layton i José Carlos Plaza, entre molts altres.[2]

El seu debut al cinema es produeix quan compte tan sols 18 anys en la pel·lícula Cerca de las estrellas (1962), de César Fernández Ardavín. La seva carrera cinematogràfica va ser especialment prolífica en els anys seixanta i setanta, i va participar en títols com La tía Tula (1964), Oscuros sueños de agosto (1966), ambdues de Miguel Picazo; Los chicos con las chicas (1967), de Javier Aguirre; No somos ni Romeo ni Julieta (1969) d'Alfonso Paso, Cateto a babor (1970), de Ramón Fernández; Tocata y fuga de Lolita (1974), d'Antonio Drove; Carne apaleada, de Javier Aguirre. Ja en els anys vuitanta va intervenir a La mitad del cielo (1986), de Manuel Gutiérrez Aragón; La casa de Bernarda Alba (1987), de Mario Camus o Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991), d'Ana Belén.

Ha col·laborat, a més, en innombrables espais de televisió, des dels espais clàssics de teatre televisat dels seixanta i setanta, com Estudio 1, Novela i Hora Once fins a aparicions puntuals en sèries com El Comisario o Hospital Central, passant per El olivar de Atocha, la sèrie dirigida per Carlos Serrano per TVE que protagonitzà en 1988.

Entre les obres de teatre que ha interpretat, figuren Súbitamente el último verano (1973), Tío Vania (1978), Motín de brujas (1980), El engañao (1981),[3] Las bicicletas son para el verano (1982),[4] Eloísa está debajo de un almendro (1984), El jardín de los cerezos (1986), Exiliados (1991), Marat-Sade (1994) i La buena persona de Sezuan (2006). En 2013, a més, va intervenir en el muntatge del musical Marta tiene un marcapasos, amb cançons del grup de pop Hombres G.

Va contreure matrimoni en 1966 amb el director de cinema Javier Aguirre, de qui més tard es divorciaria, i és mare de la també directora Arantxa Aguirre.

Durant anys va militar en el Partit Comunista d'Espanya.

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícules Resultat
1964 Millor actriu secundària La tía Tula
Tiempo de amor
Guanyadora

ReferènciesModifica

  1. Vida y obra de Enriqueta Carballeira[Enllaç no actiu]
  2. «Teatro Experimental Independiente T.E.I.». Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: 30 març 2019].
  3. «Crítica Teatro: "El engañao"». Eduardo Haro Tecglen, El País, 15-02-1981. [Consulta: 15 maig 2011].
  4. «Una obra maestra». Eduardo Haro Tecglen, El País, 25-04-1982. [Consulta: 31 maig 2011].
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1964». CEC. [Consulta: 2 setembre 2018].