Enriqueta Tarrés i Rabassa
Enriqueta Tarrés i Rabassa (Barcelona, 17 de març de 1934) és una soprano catalana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 març 1934  (90 anys)Barcelona |
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Professors | Concepció Callao |
| Veu | Soprano |
 | |
Va començar els seus estudis musicals el 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao. Després de guanyar un premi de cant de l'Ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa el 1955, va fer el seu debut en els escenaris l'any següent a València com a Leonora a Il trovatore. Amplià estudis a Itàlia amb Mercè Llopart.
Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Faust al costat de Manuel Ausensi. Ha cantat als principals teatres d'òpera d'Europa, Amèrica i el Japó. Del seu extens repertori cal destacar la interpretació de les obres cabdals de Verdi com Otello, Don Carlo i el Rèquiem; de Richard Strauss com Der Rosenkavalier; de Mozart, Don Giovanni en el paper de Donna Anna; La Bohème, Madama Butterfly, etc.
Va debutar al Metropolitan Opera de Nova York el 10 de desembre de 1973, interpretant el paper de Mimì de La bohème.[1] En aquell teatre va fer un total de 9 representacions.
Ha estrenat les òperes Spleen de Xavier Benguerel, Oedipus et Iocasta de Josep Soler i El Caballero Indiscreto de Luis de Pablo, entre altres. Ha realitzat també una important carrera com a intèrpret de lied i oratoris i posseeix el títol de Kammersängerin de la Staatsoper de Berlín i el Premi al millor Intèrpret Català.
Ha realitzat la seva tasca docent al Conservatori de Vila-seca (Tarragona), el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i col·labora habitualment a l'Escola d'Òpera de Sabadell.[2]
Referències
modifica- ↑ «Enriqueta Tarres - soprano» (en anglès). Metropolitan Opera Archives. Arxivat de l'original el 31 de març 2022. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ Aviñoa, Xosé «Enriqueta Tarrés, la recuperación de una cantante». Ritmo, Núm. 559, 1985, págs. 90-91.