Epifania al cristianisme és la festa de l'adoració a Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener, que amb llur presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.[1] La paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια[2] i que significa aparició, manifestació.[3] Es refereix a a l’acció de mostrar-se levitant per damunt de la superfície.[4] És un motiu freqüent en l'art religios.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEpifania
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiada cristiana Modifica el valor a Wikidata
CommemoraReis d'Orient
baptisme de Jesús
conversió de l'aigua en vi Modifica el valor a Wikidata
Part detemps de Nadal Modifica el valor a Wikidata
Dia6 de gener
19 de gener (Rússia, calendari gregorià)
6 de gener (Església Ortodoxa de Constantinoble, calendari julià revisat) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Adoració dels Reis Mags d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic

Epifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, és un moment que l'informador o persona investigada troba especialment rellevant i significatiu.[5]

El terme epifania pot entendre's a la Septuaginta, segons Giacomo Cannobio, com una traducció del concepte de «glòria de Déu» que indica les empremtes de la seva presència.[6][7]

En la narració de la Bíblia, Jesús es donà a conèixer a diferents persones i en diferents moments, però el món cristià celebra com a epifanies tres esdeveniments concrets:

  • L'epifania davant els Reis d'Orient[8] i que se celebra el dia 6 de gener de cada any.
  • L'epifania a Joan Baptista al riu Jordà.[cal citació]
  • L'epifania als seus deixebles i començament de la seva vida pública amb el miracle de Canà amb què indica la seva actuació pública.[cal citació]

James Joyce (1881-1941) va fer de l'epifania un gènere literari com una «una manifestació espiritual sobtada, ja sigui en la vulgaritat de la parla o del gest o en una fase memorable de la mateixa ment».[9]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «l'Epifania». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «epifania». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 323. ISBN 9788441225169. 
  3. Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez, Vicenç; et alii. «ἐπιφάνεια». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 246. ISBN 978-84-7153-909-0. 
  4. «epifania – AVL». La Paraula del dia. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 09-01-2018. [Consulta: 22 febrer 2025].
  5. Gibbs, Graham. El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa (en castellà). Madrid: Morata, Octubre 10, 2012, p. 200. ISBN 9788471126856. 
  6. Cannobio, Giacomo «Interpretazioni e prospettive» (en italià). Annales theologici, 25, 2, 30-11-2011, pàg. 391–420.
  7. Canobbio, Giacomo. Nessuna salvezza fuori della Chiesa? (en italià). Brescia: Queriniana, p. 416. ISBN 978-88-399-0838-4. 
  8. Mateu; Déu. «2 El futur Rei anunciat a uns mags i alliberat prodigiosament». A: La Bíblia [Consulta: 22 febrer 2025]. 
  9. «I: Epiphanies». James Joyce Collection. University at Buffalo. [Consulta: 22 febrer 2025].

Vegeu també

modifica