Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.[1]

Amb aquest sentit, l'epifania al cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'adoració a Jesús dels tres Reis o Savis d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener, que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.

En un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina.

Entre els personatges que afirmen haver tingut una experiència d'epifania hi ha: Buda, Moisès, Mahoma, Jakob Böhme o James Joyce.

Epifania, en recerca qualitativa, concretament en l'autobiografia, és un moment que l'informador o persona investigada troba especialment rellevant i significatiu.[2]

IntroduccióModifica

El terme epifania pot entendre's a la Septuaginta, segons Giacomo Cannobio, com una traducció del concepte de «glòria de Déu» que indica les empremtes del seu pas o, per simplificar, la seva presència.

Al Nou Testament, a les cartes paulines tardanes, es refereix a l'entrada de Crist al món, presentada com la de l'emperador que ve a prendre possessió del seu regne (llatí: adventus, d'aquí el temps d'Advent com preparació del Nadal). A partir d'aquest significat, el terme s'emprà a Orient per indicar la manifestació de Crist en la carn i a continuació, a partir del segle ix, per designar la festa de la revelació de Jesús al món pagà. Aquesta és la festa que es continua celebrant el dia 6 de gener.

En la narració de la Bíblia, Jesús es donà a conèixer a diferents persones i en diferents moments, però el món cristià celebra com a epifanies tres esdeveniments concrets:

  • L'Epifania davant els Reis d'Orient (tal com es narra a Mateu 2, 1-123) i que se celebra el dia 6 de gener de cada any.
  • L'Epifania a Joan Baptista al riu Jordà.
  • L'Epifania als seus deixebles i començament de la seva vida pública amb el miracle de Canà amb què indica la seva actuació pública.

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.200. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Gibbs, Graham. El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa (en castellà). 1a edició. Madrid: Morata, Octubre 10, 2012, p. 200. ISBN 9788471126856. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifania