Epipaleolític a Catalunya

Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Principat de Catalunya
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Guerra dels Segadors
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana
Primera legislatura republicana
Fets del sis d'octubre
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma
Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a -

7a - 8a - 9a - 10a - 11a - 12a

Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

L'epipaleolític a Catalunya es troba entre el paleolític i el neolític. L'epipaleolític s'inicià amb el final de les darreres glaciacions (en el període geològic de l'Holocè) fa aproximadament 12.000 anys, i finalitzà amb l'inici del període neolític fa uns 10.000 anys. Durant aquesta època el clima de la terra es va anar temperant i les baixes temperatures de la darrera glaciació van anar augmentant a poc a poc. Tots aquests canvis van provocar una crisi en la manera de viure del paleolític superior a partir de la qual els homes i les dones van haver d'adaptar-se. A mesura que augmentaven les temperatures, els grans animals típics de zones molt fredes van anar emigrant progressivament cap al nord. Això obligà als humans a caçar animals més petits per falta de caça major. També es desenvolupà la navegació tant per rius com per mars (sempre ben a prop de la costa). No es deixà mai la recol·lecció. Pel que fa a la tècnica de tallar la pedra, durant aquest període, era microlítica.[1]

Jaciments a CatalunyaModifica

A Catalunya s'han trobat diversos jaciments epipaleolítics, la majoria en abrics. Alguns dels més estudiats són: la Bora Gran d'en Carreres (a Serinyà) i El Roc del Migdia (a Vilanova de Sau).

  • La Bora Gran d'en Carreres. Abric d'uns 16 m d'ample, 10m de profunditat i 3m d'alçada. Aquest jaciment fou descobert l'any 1866 per Josep Catà[2] i des d'aleshores s'hi han realitzat diferents campanyes arqueològiques.

ReferènciesModifica

  1. Daura i Jorba, Antoni; Galobart, Joan; Piñero, Jordi. L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995, p.21. 
  2. Botet i Sisó, Joaquim. Obra numismàtica esparsa i inèdita de Joaquim Botet i Sisó. Institut d'Estudis Catalans, 1997, p.230. ISBN 8472833798.