Èriador

extensió fictícia de terra a la Terra Mitjana
(S'ha redirigit des de: Eriador)

Èriador (síndarin: la terra solitària) és una extensa regió de la Terra Mitjana, el món fictici creat per J. R. R. Tolkien.

Infotaula de geografia físicaÈriador
TipusRegió fictícia Modifica el valor a Wikidata
Obrallegendari de Tolkien Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaTerra Mitjana Modifica el valor a Wikidata
Limita ambMuntanyes Blaves
Enedwaith
Muntanyes Boiroses Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració representant aquesta zona.

Durant la Segona Edat, i segurament abans, fou una regió molt boscosa, però els dúnedain en tallaren una gran part per a la construcció de vaixells. Gran part d'aquests territoris, als inicis de la Tercera Edat, formaven el regne d'Àrnor, el qual posteriorment es va dividir en els regnes rivals de Rhudaur, Arthedain i Càrdolan. La Comarca ocupava part del regne d'Arthedain, mentre que Bree i altres poblacions veïnes estaven a la vora de Càrdolan. Els tumularis habiten als antics cementiris construïts a la Primera Edat pels edain quan viatjaven cap a Beleríand. Altres llocs importants a Èriador són Rivendell, les Rades Grises i els regnes abandonats d'Erégion i Àngmar. Quan la Guerra de l'Anell, Èriador estava despoblada, excepte per La Comarca, Bree, Rivendell, les Rades Grises, la part sud de Rivendell, i alguns poblets de l'oest d'Èriador. També hi havia algunes comunitats de nans a les mines d'Èred Luin, i petites poblacions d'enemics de Númenor sobrevivint al sud de Minhíriath.

Les seves fronteres són:

Èriador té una extensió de 960 quilòmetres del nord al sud, i 1120 d'est a oest. Està creuada per la carretera Est-Oest, que va de Rivendell a les Rades Grises, i per la Carretera Verda (del nord al sud, comunicant els regnes d'Àrnor i de Góndor). Com a rius importants de la regió hi ha el Lun (Lhûn en èlfic), el Brandivín (Barànduin), i el Curs-gris (Gwathló).