Eric IV de Dinamarca

Eric IV de Dinamarca, de malnom Plovpenning (impost sobre l'arada) (Copenhaguen, 1216 - idm. 1250) fou rei de Dinamarca de 1241 a 1250 en que fou assassinat. Era fill de Valdemar II i Berenguera de Portugal.

Infotaula de personaEric IV de Dinamarca
Erik plovpenning.jpg
Pintura d'Erik plovpenning Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Erik IV. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1216 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1250 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Schlei Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentesglésia de Sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Dinamarca
1241 – 1250
← Valdemar IIAbel de Dinamarca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat10 d'agost Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa d'Estridsen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJutta de Saxònia
FillsChristophe, morí en 1250
Knud, morí en 1250
Sophie morta 1286 casada en 1260 Valdemar I Rei de Suècia
Ingeborg, nascuda en 1244, morí el 24 de març de 1287, es casà l'11 de setembre de 1261 amb el rei Magnus VI de Noruega
Jutta (1246-1284), Abadesa de Santa Agnes de Roskilde en 1267.
Agnes (1249-1288/95), Abadesa de Santa Agnes de Roskilde después de su hermana.
ParesValdemar II
Berenguera de Portugal.
GermansSofia de Dinamarca, Abel de Dinamarca, Cristòfol I de Dinamarca, Canute, Duke of Estonia (en) Tradueix, Valdemar le Jeune i Niels, Count of Halland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

National Coat of arms of Denmark no crown.svg Modifica el valor a Wikidata

Restà d'ostatge a Schwerin (1226-1230), en substitució del seu germà gran Valdemar, a la mort d'aquest el 1231 fou proclamat hereu de la corona, des de 1232 fou corregent del regne i el 1241 succeí al seu pare. Aquest havia constituït diversos feus en favor dels seus altres fills, i encara que Eric exercia la sobirania sobre els seus germans, això donà motiu a contínues lluites civils. Abel, duc de Sudjtlandia, recolzat pels Holstein, va voler que el rei el seu germà el reconegués com a hereu del tron, començant la guerra el 1242, que acabà al cap de poc temps en haver-se acordat una treva acabada el 1247.

La Jutlàndia i la Fiònia foren desbastades per Abel; la noblesa, el clero i el poble es revolucionaren a Escània el 1249, a causa d'un impost gravant les arades (denarii rhedales), a fi de cobrir les despeses de la guerra i d'una croada a Palestina; però Eric va fer una expedició a Estònia el 1249, s'apoderà de Slesvig i obligà a Abel a reconèixer la seva sobirania. No per això afluixà aquest la seva tossuderia d'aconseguir la corona, i preparà una emboscada al seu germà, que assassinat a traïció per dos nobles, el seu cap tallat i el seu cadàver llençat al riu Slie, sent recollit per uns pescadors, que el portaren a un monestir. Fou considerat com màrtir, i molts l'adoptaren per patró, però no fou canonitzat. El succeí el seu germà Abel.

Havia estat casat amb Jutta, filla d'Albert I, duc de Saxònia, del qual matrimoni van néixer quatre filles de les quals una era, Sofia, casada el 1266 amb Valdemar Birgersson, rei de Suècia, i que morí el 1286, i una altra, Ingeborg, nascuda en 1244, morí el 24 de març de 1287, es casà l'11 de setembre de 1261 amb el rei Magnus VI de Noruega.


Precedit per:
Valdemar II
Reis de Dinamarca
12411250
Succeït per:
Abel I

BibliografiaModifica