L'erionita és una sèrie de tres minerals: erionita-Ca, erionita-K i erionita-Na, tots tres aluminosilicats de la classe dels tectosilicats i, dins d'aquests, pertanyents al "grup de les zeolites". Va ser descoberta i descrita per primera vegada l'erionita-Na en mines d'òpal de foc a Oregon (EUA), més tard es van trobar mostres en què el calci i potassi eren el catió dominant. El nom d'aquests minerals prové de la paraula grega εριον (erion) que significa "llana", a causa del seu hàbit fibrós-sedós.

Infotaula de mineralErionita
Grup de minerals
Erionite-348875.jpg
Cristalls d'erionita
Fórmula química(A5,B10)[Si26Si10O72]·30H2O, A=Ca2+, B=K+ o Na+
Epònimllana Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.GD.20
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·líCristalls radials en esferes, a vegades tabulars
Colorincolor a blanc, rosa, taronja, salmó
Duresa3,5 a 4 (Mohs)
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat2,12 - 2,13

Espècies mineralsModifica

El terme erionita es correspon amb tres minerals, que no són varietats del mateix mineral doncs són acceptats per l'Associació Mineralògica Internacional com tres espècies diferents:

  • Erionita-Ca amb calci: Ca5[Si26Si10O72]·30H2O
  • Erionita-K amb potassi: K10[Si26Si10O72]·30H2O
  • Erionita-Na amb sodi: Na10[Si26Si10O72]·30H2O

Entre aquests tres extrems es formarien sèries de solució sòlida, donant una família de minerals per substitucions parcials dels tres ions metàl·lics.

És molt difícil de distingir d'una altra zeolita, l'offretita, amb igual sistema cristal·lí hexagonal i fórmula química semblant però amb magnesi.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral que pot trobar-se en roques basalts. També pot aparèixer en riolites alterades i en roques sedimentàries lacustres formades per alteració de cendres vítries que van caure en llacs.

Sol trobar-se associat a altres minerals o roques tals com: altres zeolites, òpal, quars, celadonita, montmorillonita, dolomita o calcita.

CarcinogenModifica

S'ha comprovat que, a causa de la seva estructura fibrosa, la inhalació de la pols d'aquests minerals és carcinogènic en humans, fet comprovat per l'Agència Internacional de Recerca del Càncer en constatar una alta incidència de càncer en la població de regions de Turquia exposades a la pols d'erionita.[1]

ReferènciesModifica

  1. Dikensoy O «Mesothelioma due to environmental exposure to erionite in Turkey». Current Opinion in Pulmonary Medicine, 14, 4, juliol 2008. PMID: 18520266.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erionita