Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega. Provoca gelosia i enveja per causar lluites i fúria entre els homes. Se la considera filla de Nix, però normalment se la fa germana d'Ares i companya seva. Hesíode, a la Teogonia, la situa entre les forces primeres, de la mateixa generació que Nix. Creu que molts dels mals de la humanitat són fills d'Eris, entre ells Disnòmia, que representa el desordre civil i la il·legalitat, Ponos, la pena, Lete que personifica l'oblit i Horcos que personifica el jurament. Generalment es representa Eris com un geni femení alat, semblant a les Erínnies o a Iris.

Infotaula personatgeEris
Eris Antikensammlung Berlin F1775.jpg
Imatge atenenca d'Eris, de mitjan segle VI aC modifica
Tipusdeesa
deïtat de la mitologia grega modifica
Context
Present a l'obraEls treballs i els dies, Teogonia i Ilíada modifica
MitologiaReligió a l'antiga Grècia i discordianisme modifica
Dades
Sexedona modifica
Família
MareNix i Hera modifica
PareÈreb i Zeus modifica
FillsAte, Riu Leteu, Ponos (en) Tradueix, Horkos (en) Tradueix, Dysnomia (en) Tradueix, Neikea (en) Tradueix, Algos (en) Tradueix, Amphilogiai (en) Tradueix, Androktasiai (en) Tradueix, Hysminai (en) Tradueix, Phonoi (en) Tradueix, Pseudologoi (en) Tradueix, Limos, Machai (en) Tradueix, Adikia (en) Tradueix, Algea (en) Tradueix i Eros modifica
GermansAres modifica
Altres
Doministrife (en) Tradueix i discord (en) Tradueix modifica
EquivalentDiscordia (en) Tradueix modifica

A les noces de Peleu i Tetis, pares de l'heroi Aquil·les, hi van ésser convidats tots els déus, excepte Eris, la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en què hi havia inscrita la paraula Kallisti (o sigui, a la més bella). La poma va ésser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van discutir agrament sobre a qui pertocava, i cap dels déus no va gosar aventurar cap opinió a favor d'una contendent per por d'ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, príncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perquè una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. La tria de Paris va acabar conduint a la guerra de Troia.[1] La història de l'ofensa i la revenja d'Eris reapareix al conte de la bella dorment i la maledicció que llança la bruixa sobre la princesa.

Els noms d'Eris i Disnòmia s'han donat al planeta nan (136199) Eris i al seu satèl·lit.

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 171. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eris