Eritres
Eritras (en grec Ἐρυθραί, també coneguda anteriorment com a Κριεκούκι Kriekouki "cap vermell" en arbanita, tal vegada procedent d'un cap arbanita) és un antic municipi de Grècia en la perifèria de l'Àtica (unitat perifèrica de l'Àtica Occidental), situada en la part més septentrional d'aquesta, amb 3326 habitants segons el cens de 2001.[1] És un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, en el que es menciona als qui "vivien al voltant d'Harma, d'Ilesi i d'Eritres".[Nota 1] Es considera que la ubicació de tal arcaica Eritres és la de l'actual municipi del mateix nom.[2]
 Eritres | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
|
| ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Regió | Àtica | |||
| Municipi | Mandra-Eidyllia Municipality  | |||
| Població | ||||
| Total | 2.862 (2011) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 390 m | |||
| Limita amb | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 190 08 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 22630 | |||
 | ||||
Com a conseqüència de la reforma administrativa del Pla Cal·lícrates, en vigor des de gener de 2011 ha deixat de ser un municipi independent i ha estat inclosa en el municipi de Mandra-Eidyllia.
Contingut
HistòriaModifica
En l'antiguitat pertanyia a la regió de Beòcia. Estava situada a l'est de via Tebes-Atenes, en els contraforts del mont Citeró, proper a la frontera amb l'Àtica.[3] Va ser la ciutat mare d'Eritres a Jònia.[4]
El 479 aC, en el preludi de la batalla de Platees, el campament persa de Mardoni, dotat d'un mur defensiu, s'estenia des de Eritres, passava per Hísies i arribava fins a territori plateu, trobant-se emplaçat al llarg del riu Asop.[5] A pesar que del text d'Heròdot sembli deduir-se que l'exèrcit aquemènida estava acampat al sud de l'Asop i que el fort s'aixecava en el seu marge esquerre, és possible que la indicació d'Heròdot es refereixi al fet que la base persa s'estenia al nord de l'Asop, des de Platees a l'oest fins a Eritres a l'est, però enfront de les ciutats anomenades en un altre passatge.[6][7][8]
És esmentada també en les Hel·lèniques d'Oxirrinc: Eritres va ser una de les poblacions que, juntament amb Potnias, Escafas, Escolos, Àulida, Esquenos i altres localitats semblants que no tenien muralles, havien fet sinecisme amb Tebes, ciutat que va duplicar així el seu nombre d'habitants.[9] Això va ocórrer davant l'amenaça dels atenesos, a l'inici de la Guerra del Peloponès.[10]
NotesModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Kostas H. Mpiris, Arvanites, Melissa, 2005, p. 90-91
- ↑ Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 52, pàgina 73, de Joan Alberich i Mariné
- ↑ Pausànias, Descripció de Grècia IX.2.1
- ↑ Heròdot, Història VI.108, IX.15 y IX.25
- ↑ Heròdot, op. cit. IX.15.3, IX.59
- ↑ Heròdot, op. cit. IX.59
- ↑ Heródoto, op. cit. IX.19.3
- ↑ E. Kirsten, Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaf XX 2, 1950, col. 2291 s. v. «Plataia»
- ↑ Hel·lèniques d'Oxirrinc XX,3.
- ↑ Roberto Lérida Lafarga, Helénicas de Oxirrinco: Texto y Traducción; Estado de la Cuestión; Comentario Histórico, p.548,611,612, Tesis doctoral, Zaragoza: Universidad de Zaragoza (2007), ISBN 978-84-7733-898-7.
BibliografiaModifica
- Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.); Alberich i Mariné, Joan (notes). «Cant II (catàleg de les naus)». A: Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570 [Consulta: 8 octubre 2017].