Ermenald d'Aniana
Ermenald o Emmenald d'Aniana fou abat d'Aniana des de vers 830 a 838. Va succeir a Tructesind d'Aniana a la seva mort.
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | monjo  |
L'emperador Lluís el Pietós després del seu restabliment i consolidació va convocar una dieta a Attigny, a finals del 834 (a la festa de sant Martí l'11 de novembre) on es van anomenar alguns missi dominici per anar a províncies a restablir l'orde que havia estat alterat per les contínues lluites a l'imperi entre 830 i 835; un dels mals eren l'existència de bandits que desolaven territoris. El rei Pipí I d'Aquitània fou acusat d'envair o permetre de fer-ho als seus vassalls, alguns béns eclesiàstics i Emmenald, Ermenal o Ermold, abat d'Aniana fou enviat al rei aquità per ordenar-li restituir o fer restituir els béns usurpats a les esglésies d'Aquitània.
La dieta de Crémieu o Cremieux del 835, que hauria començat a tot tardar el 24 de juny, i encara durava el 21 de juliol. Emmenald o Ermenald hi va assistir i va demanar confirmació per un vassall imperial de nom Maurí com a defensor o advocat del monestir.[a] Els advocats tenian al seu càrrec de vegades altres advocats encarregats dels afers de menys importància.
El 19 d'octubre del 837 a Aquisgrà l'emperador Lluís el Pietós li va concedir carta de confirmació de la donació de Caussenat (Curcionate) a la diòcesi de Lodeva, que havia fet sent només rei d'Aquitània (abans del 814). Dos dies després va confirmar al monestir en totes les seves possessions.
Notes modifica
- ↑ Aquestos advocats, sempre seculars, estaven encarregats de la defensa del monestir arreu, i ho exercien les persones més qualificades i els religiosos els assignaven una part de la seva renda, però aquestos defensors van acabar usurpant bens dels monestirs i això fou el origen d'abats laix i cavallers que apareixen a diverses abadies entre les quals la de Moissac de la que els comtes de Tolosa eren els abats.
Referències modifica
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).