Ermessenda d'Astúries

reina consort d'Astúries

Ermessenda d'Astúries (Astúries, s. VIII) va ser una noble de l'incipient regne d'Astúries, filla del cabdill Pelai i muller i, per tant, considerada reina consort d'Alfons I d'Astúries.

Infotaula de personaErmessenda d'Astúries
Ermesinda, reina consorte de Asturias (Museo del Prado).jpg
Retrat imaginari d'Ermessenda (1854), obra de Joaquín Gutiérrez de la Vega, pertanyent a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya del Museu del Prado. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ermesinda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Cangues d'Onís Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCova de Cuadonga Modifica el valor a Wikidata
Reina consort d'Astúries
739 – 757
← FroiliubaMúnia d'Àlaba → Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlfons I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FillsAdossendaVimaraFruela I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
ParesPelai Modifica el valor a Wikidata  i Gaudiosa Modifica el valor a Wikidata
GermansFàfila Modifica el valor a Wikidata

HistoricitatModifica

La seva existència no està documentada, tot i que es considera que va existir, atès que se la cita àmpliament per part de tots els cronistes, a més d'algun fals documental. No obstant això, el seu nom pot aparèixer amb diverses variants com Bermissinda, Ermessinda, Hermessenda, Ormissinda o Orissinda.[1]

BiografiaModifica

Orígens familiarsModifica

En general se la considera un dels dos descendents fills del cabdill Pelai. La banda materna és dubtosa, atès que la suposada mare hauria estat Gaudiosa, de la qual se'n té testimoni a través de la Crònica d'Alfons III. Era, per tant, també germana del Fàfila, successor de Pelai.[2]

MatrimoniModifica

Per iniciativa del seu pare, segons la Crònica Albeldense,[3] es va casar amb el futur Alfons I d'Astúries,[2] que les cròniques fan fill de Pere, duc de Cantàbria, considerat tradicionalment un altre líder de la resistència cristiana a la zona de Cantàbria, i s'hauria unit posteriorment a Pelai a Astúries amb els seus fills, utilitzant el matrimoni com a forma d'unió o aliança.[1] Tanmateix, la visió de focus de resistència ha estat criticada, així com el fet d'atorgar només el prestigi a Alfons I, que probablement va veure el matrimoni amb Ermessenda com una opció militar, alhora que esdevenia una unió entre el grup d'asturs i càntabres.[4]

El matrimoni va tenir tres fills:[5]

  • Fruela (ca. 722-768), successor d'Alfons I.
  • Vimara (m. 767), assassinat pel seu germà.
  • Adossenda (m. ca. 785), casada amb Silo .

L'assassinat de Vimarà fou, segons la Crònica Albeldense, que ambdós germans es van disputar el poder polític com a fills d'Ermessenda i germans d'Adossenda, figura central dels regnats posteriors, a través de la qual el seu marit Silo va esdevenir rei.[6]

ReinaModifica

És d'esment que a la mort de Fàfila no el van succeir els seus fills, sinó Alfons I, espòs d'Ermessenda. Segons Arsenio Dacosta, el sistema pel qual s'hauria regit la successió a Astúries s'hauria basat en el principi de familiaritat, però també en el principi de força o autoritat suficient com per exercir-lo.[7] Segons el mateix autor el tàndem format per Ermessenda i Alfons haurien complert ambdues condicions. En tot cas això demostraria l'existència de drets per part de les dones, del vigor que encara tenia la matrilinealitat en la societat astur i que, segons alguns autors, demostraria l'ascendència astur de la dinastia astur.[8] Tanmateix, Juan Ignacio de la Peña indica que aquesta teoria també ha estat criticada de manera raonada i no sembla poder-se sostenir.[3] Ambdós coincideixen que a través del matrimoni Ermessenda va transmetre el seus drets successoris al seu marit,[8] atès que els fills de Fàfila haurien estat massa joves.[3] A més, val a dir que Alfons havia estat integrat com un membre més de la família i va lluitar colze a colze amb el seu sogre en campanyes militars.[8]

MortModifica

Es desconeix la data de la seva mort, si bé la mort d'Alfons I està datada vers el 757. Per la seva banda, les interpolacions del segle xii de la Crònica d'Alfons III diu que ella i el seu marit van ser enterrats al monestir de Santa Maria, al territori de Cangues d'Onís,[5] que ha estat identificat amb el santuari de Santa Maria de Covadonga.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Floriano, 1956, p. 258.
  2. 2,0 2,1 Floriano, 1956, p. 254-255.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Ermesinda» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 15 octubre 2020].
  4. Dacosta Martínez, 1992, p. 32.
  5. 5,0 5,1 Floriano, 1956, p. 259.
  6. Dacosta Martínez, 1992, p. 35.
  7. Dacosta Martínez, 1992, p. 31.
  8. 8,0 8,1 8,2 Dacosta Martínez, 1992, p. 29.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermessenda d'Astúries