Ermita de Sant Antoni (Vilafermosa)
L'ermita de Sant Antoni Abat a Vilafermosa, a la comarca de l'Alt Millars a Castelló, és un lloc de culte declarat de manera genèrica Bé de Rellevància Local, en la categoria de Monument d'interès local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007)[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori  | |||
| Construcció | segles XIII-XIV - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic | |||
| Mesura | 6,5 ( ) × 23 ( ) m | |||
| Altitud | 755 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafermosa (Alt Millars) | |||
| Localització | al cim del turó localitzat als afores del poble direcció Puertomingalvo. | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.08.130-003 | |||
.jpg)
L'ermita se situa a la part alta d'un turó (localitzat als afores del poble direcció Puertomingalvo) envoltat per la carretera mitjançant la qual s'accedeix a l'ermita.[2]
Descripció modifica
Es creu que l'edifici data de finals del segle xiii o principis del xiv, malgrat que en la façana apareix la data 1812, aquesta es considera que ha de fer referència a una intervenció posterior. Presenta planta rectangular (amb unes mesures interiors de 23 metres de longitud i 6,50 metres d'amplària), a la qual se li annexiona la casa de l'ermità, que comparteix el tipus de sostre de l'ermita, de teules a dues aigües. Presenta una sola nau amb cor alt i sagristia.[2]
Externament és molt sòbria i actualment el seu aspecte exterior mostra una capa de pintura blanca que impedeix veure els materials constructius originals.[2]
L'accés al temple es realitza mitjançant una rampa que arriba fins a la porta que se situa en una façana lateral, que presenta un atri amb quatre arcs de mig punt, i teulada en la qual s'alça una espadanya d'una única campana.[2]
Interiorment té una sostrada de fusta suportada per quatre arcs apuntats i un de mig punt, que és el que dona accés al presbiteri. En l'altar es pot contemplar la imatge, moderna, del Sant amb el típic porquet als seus peus.[2]
Les festes en honor del sant se celebren el 17 de gener, però la majoria dels actes es realitzen en el cap de setmana més proper a aquesta celebració, podent-se destacar entre els actes: el Bou embolat, la benedicció d'animals, la crema de la monumental foguera que es forma en una de places del poble, la processó des del poble fins a l'ermita, o la subhasta vespertina a la plaça de l'Ajuntament.[2][3]