Obre el menú principal

Ernest Bloch (Ginebra, 24 de juliol de 1880 - Portland, Oregon, 15 de juliol de 1959) fou un compositor nord-americà d'origen suís.

Infotaula de personaErnest Bloch
Ernest Bloch.jpg
Biografia
Naixement 24 juliol 1880
Ginebra
Mort 15 juliol 1959 (78 anys)
Portland
Causa de mort Càncer
Educació Hoch Conservatory Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, fotògraf i pedagog de música
Ocupador San Francisco Conservatory of Music Tradueix
Gènere artístic Simfonia
Professors Émile Jaques-Dalcroze i Louis Rey
Alumnes Randall Thompson, Ernst Bacon i Fernande Peyrot
Instrument Violí
Obra
Obres destacables

Spotify: 4s7qI7HT1XDzotj6IYNEuJ IMDB: nm2167798 Musicbrainz: e91fbf2b-178d-4243-972e-73eff6a5676f
Modifica les dades a Wikidata

Membre d'una família jueva (condició que influiria en la seva obra), estudià música a Ginebra amb Jacques-Dalcroze, i més tard, a Brussel·les, amb Eugène Ysaÿe, per acabar la seva formació a Frankfurt i Munic, on va tenir com a mestres a Knorr i Thuile. Tornà a la seva terra natal amb una sòlida formació i es dedicà de ple a la composició, al mateix temps que dirigia els concerts simfònics de Lausana i Neuchâtel i donava lliçons d'estètica i composició al conservatori ginebrí, on tingué, entre altres alumnes, a Rhené-Baton. Allà realitzà els primers treballs: una simfonia i una òpera, Macbeth, les quals foren molt ben acollides. El 1912 estrenà la simfonia Israel, que iniciaria el seu camí personal. En ella aportava a la música el tema folklòric jueu, com expressió de la seva raça, i que seria una constant en la seva obra i potser el seu tret més característic.

El 1916 marxà als Estats Units, on es nacionalitzaria i residiria fins a la seva mort. Allí dirigí algunes orquestres, i l'Institut de Música de Cleveland (Ohio, 1920-1925). I després el de San Francisco (1925-1930). A Amèrica produí el millor de la seva obra, especialment la seva refinada música de cambra. La Rapsòdia Amèrica i la Simfonia Helvetia pertanyen a aquest període. Va assolir grans èxits en les seves gires per Europa, especialment a la Gran Bretanya, on arribà a fundar-se la societat Ernest Bloch. La seva feina com a compositor és important i representa un dels màxims valors de la nova escola nord-americana. En un principi va estar influït per Richard Strauss i Debussy, però de seguida adquirí una autèntica personalitat en la qual el tema jueu és la nota dominant. Obres: Suite per a violí i piano (1919), Vivreaimer (poema simfònic, 1900): Tres poemes jueus (1913), Tres Salms (1923), Schelomo (Rapsòdia, 1915); Evocacions (1937), La nit i tres passatges, Suite mondiale i Two last poems, aquestes dues últimes obres dedicades a la seva amiga i pianista Elaine Shaffer, a més d'altres moltes obres.

Als Estats Units donà classes de direcció d'orquestra. Junt amb altres el filipí d'origen espanyol Federico Elizalde va ser un dels seus alumnes,[1] i també els estatunidencs Parker Bailey,[2] Bernard Rogers,[3] i Frederick Jacobi.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Bloch  
  1. Suplement dels anys 1979-80, pàg. 70 (ISBN 84-239-6954-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 85. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1226. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 632. (ISBN 84-7291-255-8)