Obre el menú principal

Ernest Corominas i Vigneaux

matemàtic català

Ernest Corominas i Vigneaux (Barcelona, 1913 - Lió, França, 24 de gener de 1992) fou un matemàtic català.

Infotaula de personaErnest Corominas i Vigneaux
Nom original (ca) Ernest Corominas
Biografia
Naixement 1r febrer 1913
Barcelona
Mort 24 gener 1992 (78 anys)
Lió
Educació Universitat de París
Universitat de Barcelona
Activitat
Director de tesi Arnaud Denjoy
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Princeton
Universitat de Barcelona
Universitat de Lió
Família
Pares Pere Coromines i MontanyaCelestina Vigneaux i Cibils
Germans Joan Coromines i Vigneaux i Júlia Coromines i Vigneaux
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Matemàtic, fill de l'escriptor i economista Pere Coromines i Montanya i de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils, germà del filòleg Joan Coromines i de la psicòloga Júlia Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, per la qual es llicencià en matemàtiques abans del 1936; també hi inicià estudis d'arquitectura, que completà més endavant.

Després d'haver pres part en la Guerra Civil espanyola, el 1940 passà a Amèrica i residí a Xile; tot seguit es traslladà a l'Argentina. A la ciutat de Mendoza, on va contreure matrimoni amb Maria Edith Guevara –cosina del futur guerriller de la revolució cubana Ernesto "Che" Guevara– fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo (1941-1946) i encarregat de la càtedra d'Estadística. Més endavant treballà a l'Institut de Matemàtiques de Rosario (Argentina) i fou membre actiu de la Unió Matemàtica Argentina.

1947 tornà a Europa i treballà a França fins al 1952 com a agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de París. El 1952 obté el seu doctorat sota la supervisió d'Arnaud Denjoy, amb una tesi que versa sobre la derivació i els conjunts ordenats.[1]

Va residir a Barcelona del 1952 al 1960, llevat del 1955 que el va passar a Princeton (EUA) i, del 1960 al 1964 va treballar de professor a la Universitat central de Caracas (Veneçuela). De retorn a Europa, s'establí a Lió, on fou nomenat professor de la Universitat Claude Bernard i hi creà una escola d'àlgebra ordinal. Actiu en aquesta universitat fins a la jubilació, posteriorment en fou professor emèrit (1982). Va morir en aquesta ciutat.

ReferènciesModifica

  1. Peralta, pàgina 12.

BibliografiaModifica

  • Peralta, Javier. Sobre el exilio matemático de la guerra civil española (y II). Suma. Volum 57 (2008). ISSN 0210-8615. Pàgines 9-22. (castellà)

Enllaços externsModifica