Ernest Gellner
Ernest André Gellner (París, França, 9 de desembre de 1925 - Praga, República Txeca, 5 de novembre de 1995) va ser un filòsof, antropòleg social i professor universitari txec-britànic nascut a París.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1925 París |
| Mort | 5 novembre 1995 (69 anys) Praga (Txèquia) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Txecs |
| Formació | Balliol College St Albans School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia política, filosofia de la ciència, antropologia social i sociologia |
| Lloc de treball | Cambridge |
| Ocupació | filòsof, sociòleg, politòleg, catedràtic, antropòleg, assagista |
| Ocupador | London School of Economics Universitat d'Edimburg Universitat Centreeuropea |
| Membre de | |
| Interessat en | Nacionalisme |
| Moviment | Racionalisme crític |
| Alumnes | Moshe Berent (en)  |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit txecoslovac a l'exili |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
Biografia modifica
Ernest Gellner va nàixer en una família jueva de classe alta de Praga, on es va educar en l'escola anglesa. Pel nazisme emigrà a la Gran Bretanya el 1939, allistant-se a l'exèrcit txec quan era molt jove. Després de la guerra, estudià filosofia, economia i política a Oxford, on esdevingué doctor en antropologia social i professor. De 1962 a 1984, va ensenyar filosofia, sociologia i lògica i metodologia científica a la London School of Economics. Durant força anys fou crític habitual al suplement literari del Times. A inicis dels anys 80, es va fer càrrec de la càtedra William Wyse d'antropologia social a Cambridge fins a jubilar-se el 1993. En els darrers anys de la seva vida va dirigir el Centre for the Study of Nationalism creat especialment per a ell en la Central European University de Praga amb finançament del magnat George Soros.
Àmbits d'estudi i obres modifica
Gonçal Mayos i Solsona distingeix sis grans àmbits de treball de Gellner: [1]
Crític de l'abstracció lingüísticista modifica
Hi dedicà la seva primera i atrevida obra: Paraules i coses, Words and Things, A Critical Account of Linguistic Philosophy and a Study in Ideology del 1959. Però també l'obra pòstuma Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg Language and Solitude: Wittgenstein, Malinowski and the Habsburg Dilemma del 1998.
Antropologia de l'Islam modifica
Amb els llibres Santons de l'Atlas Saints of the Atlas de 1969, Societat musulmana Muslim Society de 1981 i Postmodernisme, raó i religió Postmodernism, Reason and Religion de 1992.
Crítica del postmodernisme modifica
Hi dedica gran part dels seus articles publicats en suplement literari del Times, alguns llibres recopilatoris i el ja mencionat Postmodernisme, raó i religió (1992).
Nacionalisme modifica
La innovadora i molt influent teoria del nacionalisme de Gellner es va plantejar en el capítol 7 de Pensament i canvi Thought and Change de 1964. Continuà amb Nacions i nacionalisme, Cultura, identitat i política: El nacionalisme i els nous canvis socials (1987), Trobades amb el nacionalisme (1994) i Nacionalisme (pòstum 1997), i col·lateralment a Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg (pòstum 1998).
Anàlisi i defensa del racionalisme modifica
Hi dedica molts llibres. En destaquem: Causa i significat en les ciències socials (1973), Legitimació de la creença (1975), El moviment psicoanalista. O l'astúcia de la desraó (1985), Raó i cultura (1992) i, els ja mencionats, Pensament i canvi (1964) i Condicions de llibertat. La societat civil i els seus rivals (1994).
"Història filosòfica" modifica
Amb l'obra més abastadora i ambiciosa d'Ernest Gellner: L'arada, l'espasa i el llibre. L'estructura de la història humana de 1988.
Referències modifica
- ↑ Mayos, Gonçal. sis grans àmbits de treball de Gellne.
Bibliografia modifica
- "E. Gellner: polifacetisme i "història filosòfica"" Arxivat 2012-01-08 a Wayback Machine. article del Dr. Gonçal Mayos (UB).
- Elogi pòstum d'Eric Pace The New York Times 10 - 11- 1995.
Enllaços externs modifica
- Pàgina dedicada a Gellner Arxivat 2009-02-17 a Wayback Machine. a la London School of Economics)
- Catàleg del llegat i documents de GellnerArxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a la Archives Division Arxivat 2007-06-18 a Wayback Machine. de la London School of Economics.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Gellner |