Ernest André Gellner (París, França, 9 de desembre de 1925 - Praga, República Txeca, 5 de novembre de 1995) va ser un filòsof, antropòleg social i professor universitari txec-britànic nascut a París.

Infotaula de personaErnest Gellner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College
St Albans School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política, filosofia de la ciència, antropologia social i sociologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, sociòleg, politòleg, catedràtic, antropòleg, assagista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLondon School of Economics
Universitat d'Edimburg
Universitat Centreeuropea Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enNacionalisme Modifica el valor a Wikidata
MovimentRacionalisme crític Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMoshe Berent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit txecoslovac a l'exili Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Biografia modifica

Ernest Gellner va nàixer en una família jueva de classe alta de Praga, on es va educar en l'escola anglesa. Pel nazisme emigrà a la Gran Bretanya el 1939, allistant-se a l'exèrcit txec quan era molt jove. Després de la guerra, estudià filosofia, economia i política a Oxford, on esdevingué doctor en antropologia social i professor. De 1962 a 1984, va ensenyar filosofia, sociologia i lògica i metodologia científica a la London School of Economics. Durant força anys fou crític habitual al suplement literari del Times. A inicis dels anys 80, es va fer càrrec de la càtedra William Wyse d'antropologia social a Cambridge fins a jubilar-se el 1993. En els darrers anys de la seva vida va dirigir el Centre for the Study of Nationalism creat especialment per a ell en la Central European University de Praga amb finançament del magnat George Soros.

Àmbits d'estudi i obres modifica

Gonçal Mayos i Solsona distingeix sis grans àmbits de treball de Gellner: [1]

Crític de l'abstracció lingüísticista modifica

Hi dedicà la seva primera i atrevida obra: Paraules i coses, Words and Things, A Critical Account of Linguistic Philosophy and a Study in Ideology del 1959. Però també l'obra pòstuma Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg Language and Solitude: Wittgenstein, Malinowski and the Habsburg Dilemma del 1998.

Antropologia de l'Islam modifica

Amb els llibres Santons de l'Atlas Saints of the Atlas de 1969, Societat musulmana Muslim Society de 1981 i Postmodernisme, raó i religió Postmodernism, Reason and Religion de 1992.

Crítica del postmodernisme modifica

Hi dedica gran part dels seus articles publicats en suplement literari del Times, alguns llibres recopilatoris i el ja mencionat Postmodernisme, raó i religió (1992).

Nacionalisme modifica

La innovadora i molt influent teoria del nacionalisme de Gellner es va plantejar en el capítol 7 de Pensament i canvi Thought and Change de 1964. Continuà amb Nacions i nacionalisme, Cultura, identitat i política: El nacionalisme i els nous canvis socials (1987), Trobades amb el nacionalisme (1994) i Nacionalisme (pòstum 1997), i col·lateralment a Llenguatge i solitud: Wittgenstein, Malinowski i el dilema dels Habsburg (pòstum 1998).

Anàlisi i defensa del racionalisme modifica

Hi dedica molts llibres. En destaquem: Causa i significat en les ciències socials (1973), Legitimació de la creença (1975), El moviment psicoanalista. O l'astúcia de la desraó (1985), Raó i cultura (1992) i, els ja mencionats, Pensament i canvi (1964) i Condicions de llibertat. La societat civil i els seus rivals (1994).

"Història filosòfica" modifica

Amb l'obra més abastadora i ambiciosa d'Ernest Gellner: L'arada, l'espasa i el llibre. L'estructura de la història humana de 1988.

Referències modifica

  1. Mayos, Gonçal. sis grans àmbits de treball de Gellne. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Gellner