Obre el menú principal

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg

(S'ha redirigit des de: Ernest I de Saxònia-Gotha)

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Ernst I von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Altenburg (Alemanya) el 25 de desembre de 1601 i va morir a Gotha el 26 de març de 1675. Era un noble alemany, fill del duc Joan II de Saxònia-Weimar (1570-1605) i de Dorotea Maria d’Anhalt-Zerbst (1574-1617).

Infotaula de personaErnest I de Saxònia-Gotha-Altenburg
Ernest I, duke of Saxe-Gotha-Altenburg.jpg
Biografia
Naixement 25 desembre 1601
Altenburg
Mort 26 març 1675 (73 anys)
Gotha
Lloc d'enterrament Margarethenkirche Tradueix
  Saxe-Gotha-Altenburg Tradueix 

1675
Dades personals
Religió Luteranisme
Activitat
Ocupació Aristòcrata i militar
Altres
Títol Saxe-Gotha-Altenburg Tradueix
Família Wettin
Cònjuge Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1636–1675)
Fills Albert de Saxe-Cobourg
Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld
Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg
Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg
Bernat I de Saxònia-Meiningen
Henri de Saxe-Römhild
Christian, Duke of Saxe-Eisenberg Tradueix
Dorothea Maria of Saxe-Gotha-Altenburg Tradueix
Ernest III de Saxònia-Hildburghausen
Pares Jean II de Saxe-WeimarDorothea Maria of Anhalt Tradueix
Germans Jean-Frédéric de Saxe-Weimar, Jean-Ernest Ier de Saxe-Weimar, Albert de Saxe-Eisenach, Frédéric de Saxe-Weimar, Bernard de Saxe-Weimar i Guillem de Saxònia-Weimar
Modifica les dades a Wikidata

Membre de la Casa Wettin, fou duc de Saxònia-Gotha de 1640 a 1675 i duc de Saxònia-Altenburg per raó del seu casament. El 1640 es va posar d'acord amb els seus germans Guillem i Ernest Albert per a dividir el ducat de Saxònia-Weimar, creant els nous ducats de Saxònia-Eisenach i de Saxònia-Gotha. Aquest últim va recaure en Ernest I, que hi va regnar fins a la seva mort i es va convertir en el pare de la línia Ernestina de Saxònia-Gotha. Més tard va incrementar notablement el seu patrimoni heretant una part del ducat de Saxònia-Eiseach i amb noves adquisicions.

Igual que gairebé tots els seus germans va servir durant la Guerra dels Trenta Anys, com a coronel de l'exèrcit suec. Com a governant, el seu pensament polític es basava en la noció tradicional del príncep com a autoritat paternal, amb un marcat caràcter religiós, fet que li va valdre el sobrenom de el Pietós. Va procurar influir directament en la moral, l'educació i el benestar dels ciutadans, fins i tot en contra de les llibertats individuals.

D'altra banda va esforçar-se a reparar els danys causats per la guerra, eixugant els deutes contrets i reduint els impostos. Va introduir l'ensenyament obligatori de cinc a dotze anys i va reorganitzar del poder judicial que va servir de model per a altres estats.

Va fer reconstruir el palau de Friedenstein a Gotha, on va acumular importants col·leccions d'art, i la seva biblioteca es va convertir en una de les més grans d'Alemanya.

Matrimoni i fillsModifica

BibliografiaModifica

  • Veronika Albrecht-Birkner: Reformation des Lebens. Die Reformen Herzog Ernsts des Frommen von Sachsen-Gotha und ihre Auswirkungen auf Frömmigkeit, Schule und Alltag im ländlichen Raum (1640–1675). Leipzig 2001 (= Leucorea-Studien zur Geschichte der Reformation und der Lutherischen Orthodoxie, 1).
  • Andreas Klinger: Der Gothaer Fürstenstaat. Herrschaft, Konfession und Dynastie unter Herzog Ernst dem Frommen. Husum 2002 (= Historische Studien, 469).
  • Roswitha Jacobsen und Hans-Jörg Ruge (Hrsg.): Ernst der Fromme (1601–1675). Staatsmann und Reformer. Ausstellungskatalog Gotha, Bucha b. Jena 2002. ISBN 978-3-931505-96-7
  • August Beck: Ernst der Fromme, Herzog zu Sachsen-Gotha und Altenburg. Ein Beitrag zur Geschichte des siebenzehnten Jahrhunderts. Weimar 1865.

Enllaços externsModifica