Obre el menú principal

Ernesto Ruffini (San Benedetto Po, Màntua, 19 de gener de 1888 - Palerm, Sicília, 11 de juny de 1967) fou un prelat italià de l'església romana.

Infotaula de personaErnesto Ruffini
Biografia
Naixement 19 de gener de 1888
Màntua San Benedetto Po (Màntua)
Mort 11 de juny de 1967(1967-06-11) (als 79 anys)
Palermo Palerm
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

18 febrer 1946 –
  Bisbe catòlic 

8 desembre 1945 –
  Arquebisbe catòlic 

8 desembre 1945 –
← Luigi LavitranoFrancesco Carpino →
Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Activitat
Ocupació Teòleg i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 10 de juliol de 1910
Consagració 8 de desembre de 1945
Proclamació cardenalícia 18 de febrer de 1946
per Pius XII
Cardenal prevere de Santa Sabina
Altres ocupacions Arquebisbe de Palerm
Participà en
1963conclave de 1963
11 octubre 1962Concili Vaticà II
28 octubre 1958Conclave de 1958
Premis

Escut d'armes Ernesto Ruffini
Firmiter Stat

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Cursà els estudis eclesiàstics fins al doctorat de Teologia i fou ordenat sacerdot el 10 de juliol de 1910. Per a perfeccionar estudis viatjà per Orient Mitjà, i al retornar fou nomenat professor d'Institut Bíblic a l'Ateneu Pontifici i en el de Propaganda. Després fou secretari de la Sagrada Congregació de Seminari i Universitats Pontifícies.

Elegit arquebisbe de Palerm l'11 d'octubre de 1945, fou consagrat el 8 de desembre del mateix any. Elevat a la púrpura cardenalícia, en el Consistori del 18 de febrer de 1946 celebrat pel papa Pius XII, se li atorgà el títol de Santa Sabina. Passà a desenvolupar el càrrec d'administrador apostòlic d'Eparchia di Piana, per als Italo-albanesos residents a Itàlia.

Durant la seva estada a Sicília es distingí per la seva labor d'apostolat i els seus afanys per a redimir social i econòmicament a les zones pobres de l'illa i fundà un poble que porta el seu nom. Durant la difícil època en què el bandit Salvatore Giuliano sembrava el terror en l'illa, acudi diverses vegades en la seva busca amb ànim de fer-lo desistir dels seus impulsos criminals.

Persona de gran saviesa bíblica, fou un dels pilars fonamentals del Concili Vaticà II. Se'l considerava "papable" en els dos conclaves que precediren a l'elecció dels dos últims pontífexs. Era considerat com un cardenal obert i afavoridor de la política d'apertura a "la sinistra". També formà part de la Sagrada Congregació de la Disciplina dels Sagraments i de l'Acadèmia Romana de Sant Tomàs d'Aquino. Era comissari pels Estudis Biblics. En el Concili Vaticà II tingué al seu càrrec el tema de la "Unió de Cristians".

HonorsModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernesto Ruffini


Precedit per:
Luigi Lavitrano
 
Arquebisbe de Palerm

11 d'octubre de 1945 – 11 de juny de 1967
Succeït per:
Francesco Carpino
Precedit per:
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer
 
Cardenal prevere de Santa Sabina

18 de febrer de 1946 – 11 de juny de 1967
Succeït per:
Gabriel-Marie Garrone