Ernesto de la Peña Muñoz

Ernesto de la Peña Muñoz (Ciutat de Mèxic; 21 de novembre de 1927 - íb.; 10 de setembre de 2012) va ser escriptor, humanista, lingüista, políglota, acadèmic i erudit mexicà. Va rebre el Premi Xavier Villaurrutia per la col·lecció de contes Las estratagemas de Dios (1988) entre els quals destaca El único y su propiedad. El seu coneixement de 33 llengües i cultures es reflecteix en tota la seva obra literària, com a La rosa transfigurada (1999), Palabras para el desencuentro (2005) i Carpe risum. Inmediaciones de Rabelais (2015).[1][2] Va morir el 10 de setembre de 2012.[3]

Infotaula de personaErnesto de la Peña Muñoz
Ernesto de la Peña en su biblioteca.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteón Francés (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLingüista, escriptor i polígraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Find a Grave: 96846080 Modifica el valor a Wikidata

El poeta Eduardo Lizalde va comentar que en la prosa d'Ernesto de la Peña s'hi troben: «sorprenents troballes, al·lucinants relats, descripcions de personatges, atmosferes, històries i fantàstiques aventures, amb perícia i imaginació admirables fetes per l'autor.»[4]

FormacióModifica

Malgrat haver sofert aviat la pèrdua de la seva mare va ser adoptat pel seu oncle Francisco Canale, posseïdor d'una nodrida biblioteca i d'una vasta cultura grecollatina. Des de la infància, va mostrar una inclinació cap a les lletres i els idiomes, als quals es va acostar a través de la Bíblia. Com assenyala l'escriptora Myriam Moscona:

« Aquest compendi de bellesa literària tenia per a ell dues funcions. D'una banda, representava la trobada amb el més gran monument mític i cultural d'Occident i, per l'altre, era la seva escola particular d'idiomes.[5] »

Va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va cursar la carrera de Lletres Clàssiques, va estudiar filosofia presocràtica i de la ciència. Va formar part del cos de traductors del grec i el llatí reconegut per la UNAM per participar en els treballs de la "Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Mexicana". Va estudiar llengua i literatura russes i llengua àrab en la Facultat de Filosofia i Lletres; sànscrit i xinès a El Colegio de México i hebreu a l'Escola Monte Sinaí. De forma independent, llengües occidentals i orientals. Llegia trenta-tres idiomes i en 8. Va conèixer els texts bíblics i va traduir els evangelis al castellà.[6]

Carlos Fuentes, a Todas las familias felices, relata l'aventura del grup basfumista, del que en va formar part "un filòsof ros i prim, Ernesto de la Peña, que sabia vint-i-tantes (sic) llengües incloent la de Crist..."[7]

Trajectòria professionalModifica

Va ser professor de Història de la Cultura en diferents institucions particulars. Sota el patrocini del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts va dictar un curs d'Història Antiga d'Israel i Institucions Bíbliques. Va ser catedràtic de religions orientals, literatura grega i Bíblia en l'Institut Hel·lènic i de tècnica de la traducció i de llengua alemanya en l'Institut d'Intèrprets i Traductors.[8]

Va ser traductor oficial de la Secretaría de Relaciones Exteriores i de la Secretaría de Hacienda y Crédito Público. Va col·laborar com a traductor en el Tribunal Superior de Justícia del Districte Federal i en el Tribunal Fiscal de la Federació.

Difusió culturalModifica

Va promoure la cultura humanística, bíblica, literària i operística en diversos mitjans de comunicació com Opus 94.5 de l'Institut Mexicà de la Ràdio i Operomanía a TVUNAM. Comentava l'òpera que es transmetia els dissabtes des del Metropolitan Opera House..[9] Va col·laborar amb diversos diaris i revistes i va ser director del Centre d'Estudis de Ciències i Humanitats de la Fundació Telmex.[6][10]

AcadèmicModifica

Va ser membre de nombre de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua a partir del 14 de gener de 1993, des del 18 de juny d'aquest any va ocupar la cadira XI..[11] Va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola des del 12 de novembre de 1993. Va pertànyer al Consell d'Òpera del Institut Nacional de Belles arts i al Consell Consultiu del Arxiu General de la Nació. El 25 d'octubre de 2007,[12] l'Acadèmia va retre homenatge a Guido Gómez de Silva, Margit Frenk, Ernesto de la Peña i Ruy Pérez Tamayo pels seus 80 anys.[13] Va ser membre honorari del Seminari de Cultura Mexicana.[14]

ObresModifica

ContesModifica

Novel·laModifica

  • El indeleble caso de Borelli - Siglo XXI (1991). Novel·la neogòtica que explora les possibilitats del vampirisme, reconeguda particularment en un homenatge pòstum realitzat al març de 2014 per Vicente Quirarte.[2]

PoesiaModifica

  • Palabras para el desencuentro - CONACULTA (2005)
  • Poemas invernales - Parcialment publicats a Ernesto para intrusos, antologia. Alfaguara (2015) i també narrats per ell mateix per a Radio UNAM[15]

Prosa poèticaModifica

  • Mineralogía para intrusos - CONACULTA (1993)

AssaigModifica

  • Kautilya, o el Estado como mandala - CONACULTA (1993)
  • El centro sin orilla - CONACULTA (1997)
  • Las controversias de la fe. Los textos apócrifos de Santo Tomás - Aguilar (1997)
  • La rosa transfigurada - FCE (1999)
  • Don Quijote: la sinrazón sospechosa - CONACULTA (2005)
  • Castillos para Homero - CONACULTA (2009)
  • Carpe risum. Inmediaciones de Rabelais, FCE (2015) Publicat post mortem. És un assaig literari i actualitzat sobre Gargantua i Pantagruel que permet conèixer l'ambient de la comunitat francesa de Chinon.[16]

ReferènciesModifica

  1. de la Peña, Ernesto. María Luisa Tavernier. Ernesto para intrusos (en español). México: Alfaguara, 2016. ISBN 9786073135795. 
  2. 2,0 2,1 Quirarte, Vicente «Ernesto de la Peña para intrusos». Este País [México], 2014 [Consulta: 5 juliol 2016]. Arxivat 2018-02-08 a Wayback Machine.
  3. «Luto en cultura; muere Ernesto de la Peña». El Universal, 10-09-2012. [Consulta: 10 setembre].
  4. de la Peña, Ernesto. «Prólogo por Eduardo Lizalde». A: Obra reunida: Narrativa y poesía. III. México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 2007, p. xii. ISBN 9789703513529. 
  5. Myriam Moscona. «Ernesto de la Peña, transfigurado en breves instantáneas». Fondo de Cultura Económinca, octubre 2012. [Consulta: 6 juny 2017].
  6. 6,0 6,1 Nuestros centenarios. «Humanistas mexicanos. Ernesto de la Peña». [Consulta: 24 gener 2010].
  7. Fuentes, Carlos. Todas las familias felices (en castellà). México: Afaguara, 2006, p. 213. ISBN 9707705752. 
  8. INBA, Coordinación Nacional de Literatura. «Peña, Ernesto de la» (en castellà). [Consulta: 10 maig 2014].
  9. Serrano Migallón, Fernando «Ernesto de la Peña, universal». , 22-01-2008 [Consulta: 5 juliol 2016]. «Cada mañana se puede escuchar una mínima reflexión de Ernesto de la Peña, a las 10 de la mañana: Opus 94 transmite una cápsula cultural en voz del maestro(...)»
  10. «Ernesto de la Peña». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 8 juliol 2017].
  11. Academia Mexicana de la Lengua. «Miembros de la Academia Mexicana de la Lengua». Arxivat de l'original el 2010-01-09. [Consulta: 24 gener 2010].
  12. Alfredo Ortiz Santos. «Homenaje a cuatro miembros de la Academia Mexicana de la Lengua». La Crónica de Hoy, 27-10-2007. [Consulta: 30 setembre 2009].
  13. «Homenaje en la Academia Mexicana». Asociación de Academias de la Lengua Española. [Consulta: 30 setembre 2009].
  14. «Miembros honorarios». Seminario de Cultura Mexicana. [Consulta: 17 febrer].
  15. Ernesto de la Peña. «En voz de Ernesto de la Peña» (en castellà). Universidad Nacional Autónoma de México, 2010. [Consulta: Plantilla:Fecha-n].
  16. De la Peña, Ernesto. Carpe risum: Inmediaciones de Rabelais (en castellà). México: Fondo de Cultura Económica, 2015. ISBN 978607163324-8. 

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Salvador Azuela Rivera
Acadèmic de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua
Cadira XI

1992-2012
Succeït per:
Yolanda Lastra de Suárez
Precedit per:
Víctor García de la Concha
Premi Internacional Menéndez Pelayo
2012
Succeït per:
Ciríaco Morón Arroyo