Ernst Friedrich Richter
Ernst Friedrich Richter (Großschönau, Saxònia, 24 d'octubre de 1808 - Leipzig, 9 d'abril de 1879) fou un compositor i professor de música alemany.
 Gravat representant Heinrich Schreker, fet per Eeinrich Gottseling l'any 1922  | |
| Nom original | (de) Ernst Friedrich Richter |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 octubre 1808 Großschönau |
| Mort | 9 abril 1879 (70 anys) Leipzig |
Thomaskantor (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, teòric musical |
| Ocupador | Conservatori de Leipzig |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Christian Theodor Weinlig |
| Alumnes | Amanda Röntgen-Maier, Ricard Zeckwer i Stephen Albert Emery |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Fills | Alfred Richter |
  | |
Fill d'un mestre d'escola, s'educà a Zittau i el 1831 anà a Leipzig, on es matriculà en teologia, però només estudià la música. En fundar-se el conservatori el 1843 fou nomenat professor de teoria amb Hauptmann, i va tenir alumnes molt avantatjats com Constantin von Sternberg,[1] Aleksandr S Famincyn i Willem Frans Thooft[2] entre altres; més tard, a la mort de Pohlenz, prengué la direcció de la Singakademie fins al 1847 i fou, successivament, organista de l'església de Sant Pere (1851), de la Neikirche (1862) i de Sant Nicolau. El 1868 succeí en Hauptmann com a cantor de l'església de Sant Tomàs i mestre de capella de les esglésies principals de Leipzig. La Universitat li conferí els títols de professor i director de música universitària. Va tenir molts alumnes que amb el temps serien molt famosos.
Com a compositor no és gaire notable, però els seus motets i els seus salms són obres apreciables. És autor de diverses Misses; un Stabat Mater, un oratori Christus der Erloser (1849); Dithyrambe, de Friedrich von Schiller (executat a la Gewandhaus el 1859 per les festes en honor de Schiller); quartets per a instruments d'arc; peces per a orgue; sonates per a violí; sonates per a piano, etc.
Els Praktische Studien zur Theorie der Musik, de Richter, resten molt estesos per la seva època; la primera part publicada en primer lloc solta i independent de tot altra projecte més gran, Lehrbuch der Harmonie, aparegué el 1853 i el 1900 arribà a la 22a. edició; la tercera part, Lehrbuch der Fuge, el 1859 (6a. edició 1896); la segona, Lehrbuch des einfachen und doppelten Kontrepunkts, el 1872 (11a, edició el 1904.
L'obra completa va estar traduïda a l'anglès per Franklin Taylor (1864, 1874 i 1878). El tractat d'harmonia, la part més coneguda, va estar traduïda al francès per Sandré (6a. edició, 1902), al polonès, suec, rus, italià, al castellà per Felip Pedrell (2a edició, 1901) i a l'holandès.
El tractat de contrapunt va estar traduïda al rus i el de la Fuga al francès. A més, Richter va escriure, un Katechismus der Orgel (4a, edició, 1896). Va establir les seves obres sobre les mateixes bases que Schneider (baix xifrat segons el sistema de Kirnberger), però usant a més, del xifrat de graus imaginat per Weber.
Alumnes de RihterModifica
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Friedrich Richter |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 51, pàg. 458 ISBN 84-239-4551-0
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1121 (ISBN 84 239-4556-1)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 61, pàg. 679 (ISBN 84-239-4561-8)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 33, pàg. 717, (ISBN 84-239-4533-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Vol. 10, pàg. 667. (ISBN 84-239-4510-3)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 860. (ISBN 84-239-4509-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 932 (ISBN 84-239-4517-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 7, pàg. 1327 (ISBN 84-239-4577-4)
- ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 491 (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 933 (ISBN 84 239-4556-1)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 857' (ISBN 84 239-4527-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 572 (ISBN 84-239-4506-5)