Ernst Hellinger
Ernst Hellinger (Strzegom, 30 de setembre de 1883 - Chicago, 28 de març de 1950) va ser un matemàtic alemany, nacionalitzat nord-americà.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Ernst David Hellinger 30 setembre 1883 Strzegom (Polònia) |
| Mort | 28 març 1950 (66 anys) Chicago (Illinois) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Göttingen - doctorat (–1907) Universitat de Heidelberg Universitat de Breslau |
| Tesi acadèmica | Die Orthogonalinvarianten quadratischer Formen von unendlichvielen Variabelen (1907 ) |
| Director de tesi | David Hilbert |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Frankfurt del Main |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Northwestern (1939–1949) Universitat de Frankfurt (1914–1936) Universitat de Marburg (1909–1914) Universitat de Göttingen (1907–1909) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Evelyn Frank (en)  , Martinus H. Esser (en) , Richard H. Stark (en) , Marion Dell Wetzell i Henri Jordan (en) |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | Emil i Julie Hellinger |
| Germans | Hanna Meissner, nascuda Hellinger |
| Parents | Karl Meissner (cunyats) |
Vida i Obra modifica
Hellinger va fer els estudis secundaris a Breslau on va coincidir amb Otto Toeplitz, Max Born i Richard Courant, amb els qui va establir una relació d'amistat duradora.[1] Va cursar els estudis universitaris a les universitats de Heidelberg, Breslau i Göttingen, obtenint el doctorat en aquesta darrera, el 1907, amb una tesi dirigida per David Hilbert[2] i en la que va introduir el concepte d'integral de Hellinger.
Després d'estar dos cursos a Göttingen com assistent de Hilbert, va ser nomenat professor a la universitat de Marburg en la qual va estar fins al 1914, any en què va passar a ser professor de la universitat de Frankfurt. El 1935, degut a la seva ascendència jueva, va ser desposseït de tots els seus càrrecs pel govern nazi. Tot i la protecció que li va brindar el seu col·lega i amic Carl Ludwig Siegel[3] va acabar sent deportat el 1938, i empresonat al camp de concentració de Dachau. El seu alliberament i posterior emigració als Estats Units l'any següent, va ser possible gràcies a la intervenció de la seva germana que ja havia marxat als Estats Units uns anys abans.[4] La seva germana estava casada amb el físic Karl Meissner
A partir de 1939 va ser professor de la universitat Northwestern a Evanston (Illinois), molt a la vora de Chicago, fins que es va jubilar el 1949.[5]
Els treballs més importants de Hellinger van ser en anàlisi matemàtica. Sempre se cita en aquest sentit l'article que va escriure conjuntament amb Toeplitz el 1927 per l'enciclopèdia de ciències matemàtiques sobre les equacions integrals i les equacions amb infinites incògnites.[6] També va fer aportacions importants en el camp de la mecànica.[7][8] A més, va fer alguns treballs d'història de les matemàtiques conjuntament amb Max Dehn.
Referències modifica
- ↑ Chang, 2011, p. 57.
- ↑ Maugin, 2014, p. 206.
- ↑ Segal, 2003, p. 67.
- ↑ Epple, 2012, p. 121.
- ↑ Pinl, 1969, p. 214.
- ↑ Chang, 2011, p. 58.
- ↑ Eugster i dell'Isola, 2017, p. 477 i ss.
- ↑ Eugster i dell'Isola, 2017b, p. 413-414.
Bibliografia modifica
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Epple, Moritz. «Frankfurt». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (eds.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 114-133. ISBN 978-3-642-22463-8.
- Eugster, Simon R.; dell'Isola, Francesco «Exegesis of the Introduction and Sect. I from “Fundamentals of the Mechanics of Continua” by E. Hellinger» (en anglès). Zeitschrift für Angewandte Mathematik und Mechanik, Vol. 97, Num. 4, 2017, pàg. 477-506. DOI: 10.1002/zamm.201600108. ISSN: 1521-4001.
- Eugster, Simon R.; dell'Isola, Francesco «An ignored source in the foundations of continuum physics “Die Allgemeinen Ansätze der Mechanik der Kontinua” by E. Hellinger» (en anglès). Proceedings in Applied Mathematics and Mechanics, Vol. 17, Num. 1, 2017b, pàg. 413-414. DOI: 10.1002/pamm.201710176. ISSN: 1617-7061.
- Maugin, Gérard A. Continuum Mechanics Through the Eighteenth and Nineteenth Centuries (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-05373-8.
- Pinl, M. «Kollegen in einer dunklen Zeit» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 71, 1969, pàg. 167-228. ISSN: 0012-0456.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Hellinger |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Hellinger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Magnus, Wilhelm. «Hellinger, Ernst». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 abril 2020]. (anglès)
- «Hellinger, Ernst, 1883-1950». Northwestern University, 2018. [Consulta: 29 abril 2020]. (anglès)
- Dörflinger, Gabriele. «Ernst Hellinger». Historia Mathematica Heidelbergensis, 2019. [Consulta: 29 abril 2020]. (alemany)