Erodium
Erodium és un gènere que agrupa diverses plantes de la família de les geraniàcies. És format per una seixantena d'espècies, la majoria originàries de les regions mediterrànies i de l'Àsia occidental.
Erodium cicutarium | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | aqueni |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Geraniales |
Família | Geraniaceae |
Gènere | Erodium Aiton, 1789 |
Nomenclatura | |
Exautor | L'Hér. |
Espècies |
Linné va incloure dins el gènere Geranium les plantes que avui dia considerem dintre del gènere Erodium. Va ser Charles Louis L'Héritier de Brutelle qui va diferenciar entre Erodium, Geranium i Pelargonium basant-se en el nombre d'anteres: cinc per Erodium, set per Pelargonium i deu per Geranium. Tots tres gèneres tenen deu estams però no tots els filaments (la part de l'estam a l'extrem de la quan hom troba l'antera o bossa de pol·len) tenen antera.
El nom d'aquest gènere procedeix del mot grec erodios que significa garsa, fent referència a la forma de bec de les seves llavors, semblants a la de la resta de les geraniàcies.
Descripció modifica
Són plantes xeròfiles (que viuen en indrets secs), anuals o vivaces, sobre arrels pivotants, amb fulles dentades, pinnatífides, pinnatipartides, pinnatisectes o pinnaticompostes. Algunes espècies adopten forma de coixinet. Les flors presenten colors molt variats, si bé la majoria d'espècies autòctones tenen tons rosats, i són formades per cinc sèpals i cinc pètals sovint irregulars; l'androceu (conjunt d'estams) és format per cinc estams fèrtils (amb antera) i cinc d'estèrils (estaminodis); el gineceu és format per un ovari amb cinc carpels i cinc estils formant un bec que es conserva en el fruit, un esquizocarp compost per cinc mericarps.
Espècies autòctones modifica
Als Països Catalans hi viuen dotze espècies autòctones d'aquest gènere:[1]
- Amb fulles simples no pinnatisectes, o compostes només a la base:
- Erodium botrys
- Erodium chium - Herba ascendent amb la tija pilosa i les fulles ovades o en forma de cor, el sèpals mucronats (o sigui, amb la punta sortint en forma de mugró) i els pètals de color rosa purpuri. Floreix de febrer a agost. És comú i es troba en vores de camins a tot el territori per sota dels 600 m, si bé al nord del principat es fa rar.
- Erodium laciniatum
- Erodium malacoides - Filamaria - Pubescent glandulosa (o sigui, amb pèls enganxosos). Té les fulles relativament poc dividides (excepció la subespècie aragonense, força rara), més o menys ovades amb la base en forma de cor. Flors d'un rosa violaci, en umbel·les de 3 a 8 flors amb un involucre amb algunes bràctees. Es troba en poblaments ruderals de plantes anuals a les terres mediterrànes. Té dues subespècies autòctones:
- Erodium malacoides malacoides: Té els fulles poc dividides (dentades o pinatífides). Es fa a vores de camins, horts, etc. Comú a tot el territori del Principat, el País Valencià i les Illes fins als 1300 m.
- Erodium malacoides aragonense: Sol tenir les fulles pinnatipartides, i freqüentment és més petit. És força rar, però es troba en camins i erms de les Illes, el País Valencià i el sud del Principat.
- Erodium maritimum
- Erodium reichardii
- Erodium sanguis-christi
- Amb fulles pinnatisectes o pinnaticompostes en tota la seva longitud:
- Erodium acaule
- Erodium ciconium
- Erodium cicutarium - (O també anomenat Agulletes)[2] Com l'Erodium moschatum té fulles compostes amb tots els folíols laterals semblants, però té els folíols molt dividits (pinnatipartits). Es distingeix de l'Erodium acaule en què és anual i en què en l'època de la floració té tiges folioses d'on neixen les flors (al principi de temporada té només una roseta basal de fulles). Té fulles d'entre 3 i 20 cm, sèpals mucronats (o sigui, acabats en un sortint semblant a un mugró) i pètals rosats o una mica purpuris. Es troba estesa per bona part del món i als Països Catalans en trobem quatre subespècies en pradells d'herbes anuals:
- Erodium cicutarium cicutarium: Molt comuna a tot arreu del País Valencià i el Principat. És l'única subespècie que trobem al Principat.
- Erodium cicutarium microphyllum: És força rara i es troba als sòls sorrencs del litoral mallorquí.
- Erodium cicutarium bipinnatum: Sòls sorrencs del sud del País Valencià. Molt rara.
- Erodium cicutarium jacquinianum: Sud i interior del País Valencià. Molt rara.
- Erodium foetidum
- Erodium moschatum - Té fulles compostes amb tots els folíols laterals semblants, però poc dividits (cada folíol és dentat o pinnatífid, però no pinnatipartit, o sigui, els folíols no tenen divisions profundes). Floreix gairebé tot l'any amb flors d'un rosa violaci. Es fa en vores de camins i solars abandonats, des del Rosselló i la Catalunya Central fins al sud del País Valencià, i també a les Illes. És comú, però es fa més rar cap al sud del territori.
Referències modifica
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. pag. 405
- ↑ M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.