Obre el menú principal

Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma

L'Escola Espanyola d'Arqueologia i Història a Roma (EEHAR) és una institució cultural espanyola amb seu a Roma, Itàlia, que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques, dedicada a la recerca històrica en relació amb la pròpia història d'Itàlia, així com a la derivada de la presència hispana en aquell país, i encarregada de la custòdia del patrimoni espanyol allà.[1][2]

Infotaula d'organitzacióEscola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma
Dades bàsiques
Tipus academia i institut de recerca
Forma jurídica
Creació 3 juny 1910
Organització i govern
Seu 
Part de Consell Superior d'Investigacions Científiques

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El centre està adscrit a la Unione Internazionale degli Istituti di Archeologia, Storia e Storia dell'Arte in Roma, a la Unione Romana Biblioteche Scientifiche i a la Associazione Internazionale di Archeologia Classica.

Contingut

HistòriaModifica

L'escola es va crear mitjançant Decret el 3 de juny de 1910, dins del projecte del Centre d'Estudis Històrics i a proposta de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis. Sota l'impuls de Rafael Altamira, després del segon congrés internacional d'història celebrat a Roma el 1903, comença a valorar-se la necessitat d'estar present a Itàlia per poder accedir a l'ampli fons documental situat en aquest país i conèixer de primera mà el desenvolupament de l'art i la història espanyola en la seva relació amb la cultura italiana.

Ramón Menéndez Pidal va ser el seu primer director. Es va establir al Palazzo di Monserrato i va començar a editar la revista científica Itàlica. Quaderns de Treball. L'activitat va quedar paralitzada fins al 1947, a conseqüència de les guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola. Des de llavors ha desenvolupat una important labor de recerca, on destaquen les campanyes d'excavació en Gabii, el temple de Júpiter Stator al Fòrum Romà, les tasques arqueològiques des de 1994 a Túsculum, la recerca dels documents relacionats amb la història medieval d'Espanya a l'Arxiu Secret Vaticà, així com en altres arxius històrics italians, amb els quals també s'ha desenvolupat l'estudi de la Guerra Civil i les relacions hispano-italianes més recents, i els estudis de musicologia sobre Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales.

El 2007 realitzà el catàleg de la col·lecció d'art antic de l'Ambaixada d'Espanya a Roma, el projecte Tusculum i les recerques arqueològiques a Cartago, Tunísia.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Almagro-Gorbea, Martín; Bellón, Juan Pedro (ed.). «La Escuela Española de Historiay Arqueología en Roma, 1979-1983». A: Repensar la escuela del CSIC en Roma: Cien años de memoria. Editorial CSIC - CSIC Press, 30 de gener de 2011, p. 575–845. ISBN 978-84-00-09267-2.  [Consulta: 2 abril 2017].
  2. Bellón Ruiz, Juan P.; Olmos, Ricardo. «Historia intelectual de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma: de 1910 a la actualidad». A: Spagna Contemporánea: revista di Storia, Cultura e Bibliografia. Ispanismo internazionale e circolazione delle storiografie negli anni della democrazia spagnola (1978-2008) [Recull els resultats del "IX Convengo Internazionale di studi storici (Módena 2009)"]. Edizioni dell'Orso, 11 de març de 2011, p. 381-396. ISBN 9788849842005 [Consulta: 2 abril 2017]. 

Enllaços externsModifica