Escola d'Administració Pública de Catalunya

escola d'administració de Catalunya

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu, fundat el 1912 per Enric Prat de la Riba, actualment adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment, va ser la segona escola europea dedicada a la recerca i la formació en matèria d'administració pública. La primera va ser a Düsseldorf.[1]

Infotaula d'organitzacióEscola d'Administració Pública de Catalunya
lang=ca
Casa Antoni Roger, actual seu de l'EAPC Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització
editor en accés obert
institució educativa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorIsmael Peña-López (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Part deSecretaria d'Administració i Funció Pública Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webeapc.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eapccat X: eapccat Modifica els identificadors a Wikidata
A l'esquerra la Casa Antoni Roger, seu de l'EAPC, i a la dreta la Casa Burés.

La formació pràctica i professional era un objectiu prioritari per al regeneracionisme de l'època, a més del coneixement en matèries juridicoadministratives. Calia aconseguir gent preparada en tots els àmbits professionals i adequar l'aparell educatiu a les noves necessitats productives del procés industrialista català i a la nova política municipalista, com a mitjà per aconseguir una cohesió del territori català.[2]

Història

modifica

En el primer informe sobre la proposta de creació de la Mancomunitat de les quatre diputacions catalanes ja es propugnava la conveniència de crear una escola de funcionaris que els proporcionés coneixements bàsics sobre dret administratiu i comptabilitat de les corporacions locals. En això s'emmirallava en el funcionament de les administracions públiques dels països industrialitzats d'Europa.[2] Paral·lelament a la formació impartida a l'Escola a partir de 1914, el director de la qual va ser Isidre Lloret i Massaguer, funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal, l'Escola va organitzar les setmanes municipals, que se celebraven cada any, en què es debatien els temes crucials per als ajuntaments.[2]

El 1924 —ja amb el nom d'Escola d'Administració— va ser clausurada per la dictadura de Primo de Rivera i va ser reoberta l'any 1930 amb el nom d'Escola d'Administració Pública. Un cop establerta la Generalitat republicana, i fins al 1939, va passar a ser l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.[cal citació]

L'any 1979, la institució va ser recuperada amb la denominació i els objectius actuals d'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[2] La Llei 4/1987, de 24 de març, reguladora de l'Escola d’Administració Pública de Catalunya[3] la consolida "com a institució bàsica a Catalunya de formació, selecció i estudi en matèria d'Administració pública".

El 2012 va guanyar la Creu de Sant Jordi.[4]

El 2017, el Govern va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei que crearia l’organisme que hauria de substituir l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la futura Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques - Enric Prat de la Riba (ENGAP-EPR).[5] La finalització anticipada de la XI Legislatura degut a l'aplicació de l'article 155, així com el no nomenament d'un nou director de l'Escola en aixecar-se l'aplicació del 155 van deixar el projecte en suspens.

Ja dins la tretzena legislatura, el Govern va reprendre el projecte d'aprovar una nova llei amb l'aprovació, el 14 de desembre de 2021, de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.[6]

Casa Antoni Roger

modifica

L'actual seu principal de l'Escola d'Administració Pública és la Casa Antoni Roger, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia edificada entre 1888 i 1890. Situada a la cantonada del carrer Girona i el carrer d'Ausiàs Marc de Barcelona, a principi del segle xx va ser seu de la reconeguda Acadèmia Granados (posteriorment Acadèmia Marshall) del compositor i pianista Enric Granados, on també hi va viure.[7]

Directors [8]

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica