Escola d'Economia de Chicago

L'Escola d'Economia de Chicago és un grup informal d'economistes liberals. Són generalment associats amb la teoria neoclàssica dels preus, al lliure mercat llibertari i al monetarisme, així com l'oposició al keynesianisme desenvolupant la teoria de les expectatives racionals, que aplicada a les finances donà lloc la Hipòtesi dels Mercats Eficients. El seu nom prové del Departament d'Economia de la Universitat de Chicago, on la majoria dels professors eren membres d'aquesta escola de pensament.

Es limita sovint l'escola de Chicago als economistes monetaristes. De fet, inclou també l'aplicació del càlcul estocàstic als mercats financers (vegeu la «Teoria moderna de cartera»).

Les teories de l'escola de Chicago es troben a l'origen de les polítiques econòmiques del Banc Mundial a mitjans de la dècada del 1980 fins a mitjans dels anys 1990, durant els quals moltes empreses públiques dels països en desenvolupament van ser privatitzades.

«Chicago Boys»

El departament econòmic de la Universitat de Chicago ha format nombrosos tecnòcrates d'Amèrica Llatina, dels quals els més cèlebres, els Chicago Boys, que havien establert les polítiques econòmiques xilenes durant la dictadura d'Augusto Pinochet.

Principals exponents

Hi són lligats:

• Milton Friedman, «Premi Nobel d'Economia» (1976)
• George Stigler, «Premi Nobel d'Economia» (1982)
• Frank Knight
• Thomas Sowell
• Richard Posner
• Ronald Coase, «Premi Nobel d'Economia» (1991)
• Gary Stanley Becker, «Premi Nobel d'Economia» (1992)
• Robert E. Lucas, «Premi Nobel d'Economia» (1995)

Vegeu també

• Laissez faire (teoria econòmica precedint l'Escola de Chicago)
• Neoliberalisme
• Consens de Washington
• Desregulació

Enllaços externs

• Neoliberalisme
• Història i lliçons del neoliberalisme: la construcció d'una via única
• Departament d'Economia de la Universitat de Chicago (anglès)