És un edifici de planta rectangular amb el teulat a quatre aigües sostingut per mènsules decorades amb motius de fullatges estilitzats. Disposa de planta baixa i dos pisos superior més golfes. La planta baixa presenta grans finestrals i els murs fets d'estuc imitant grans blocs de pedra. Els pisos disposen d'obertures rectangulars, les del primer pis coronades per un frontó i les del segon emmarcades amb estuc i una columna i capitell que les divideix en dos. La cornisa està decorada amb motius de dents de serra i escacs.[1]
A principis de segle XX conviuen a Olot el Modernisme i el Noucentisme, aquest darrer, amb els diferents corrents i contradiccions, tindrà la seva puntual aplicació a la capital de la Garrotxa. L'ala més típica i normativa és representada pel Grup Escolar Malagrida i la Biblioteca Popular de la Mancomunitat, avui desapareguda. Un altre corrent noucentista s'entronca amb l'arquitectura europea del moment i està representada per l'arquitecte Rafael Masó. Hi ha un tercer grup que accentua els aspectes eclèctics, historicistes i fins i tot acadèmics.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Escoles de Maria Reina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
_2012-09-16_20-00-11.jpg)
