Obre el menú principal

L'antic escorxador municipal de Badalona és una obra noucentista protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Badalona (Barcelonès).

Infotaula d'edifici
Escorxador municipal
Escorxador municipal de Badalona 3.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Fradera i Botey
Característiques
Estil arquitectònic Noucentisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització C. Arquitecte Fradera. Badalona (Barcelonès)
 41° 26′ 34″ N, 2° 13′ 40″ E / 41.442690°N,2.227736°E / 41.442690; 2.227736Coord.: 41° 26′ 34″ N, 2° 13′ 40″ E / 41.442690°N,2.227736°E / 41.442690; 2.227736
BCIL
Identificador IPAC: 20576
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
Torre del rellotge

És un recinte clos amb més de 17.000 metres quadrats organitzats en naus o pavellons d'escorxament, cadascun amb una funció específica, segons el model alemany,[1] que es dedicava per a cada bestiar: porcí, boví i oví, i on encara són visibles els rails elevats de transport de peces.[2] A part de les altres dependències necessàries com les administratives o sanitàries.[1]

Altres dependències són el pavelló d'accés,[2] els forns crematoris i la vistosa torre d'aigües o del rellotge, que és l'element més representatiu del conjunt.[3]

Les naus presenten, a l'interior, columnes de la foneria Torras, i frisos ceràmics. Les construccions tenen un aire vagament noucentista pels aplics en terra cuita, classicitzants, incorporats a les construccions industrials.[2]

HistòriaModifica

Dins la política d'obres públiques de l'alcalde Sabaté, durant la dictadura de Primo de Rivera, l'escorxador de Badalona n'és una de les més importants. Substituïa l'escorxador del carrer de la Quintana Alta, a Dalt de la Vila, que presentava greus deficiències d'espai i higiene, amb poques possibilitats d'ampliació.[2][3] Per tant, el nou escorxador fou, en el seu moment, una obra de concepció i emplaçament adequats, allunyat aleshores de la zona urbana.[2][1]

El projecte és de 1924, sota la direcció de l'arquitecte municipal Josep Fradera i Botey, a qui va dedicat actualment el carrer on es troba l'escorxador, i de l'enginyer Enric Casas. El rei Alfons XIII l'inaugurà el 22 d'octubre de 1927, un monòlit a l'entrada ho recorda. Entrà en servei l'1 de gener de l'any següent.[3]

L'escorxador va estar actiu fins a l'any 1985.[4]

Usos actualsModifica

L'any 2011, que després de les pertinents reformes i restauracions, va reobrir convertit en un parc per a la ciutat, i especialment per al barri de La Salut, que fins aquell moment només comptava només amb la petita plaça d'Antonio Machado. També reobrí com un espai cultural i social amb la recuperació dels antics pavellons, alguns per activitats educatives i altres dedicades als jubilats. Tanmateix s'ha volgut conservar els forats de la tuneladora de L10 per tal de donar-los algun ús en el futur.[4][5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Sadurní, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). Editorial Efadós, 2005. ISBN 84-95550-45-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Antic escorxador municipal». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Escorxador municipal» (PDF). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu, 1980.
  4. 4,0 4,1 Placer, David «L'escorxador deixa pas a un nou parc per a Badalona». El Periódico, 20-03-2011 [Consulta: 6 agost 2013].
  5. Martínez, Isabel «L'escorxador de Badalona es recupera per a ús social i cultural». El Punt Avui+, 20-03-2011 [Consulta: 6 agost 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorxador municipal de Badalona