Escriptures paleohispàniques

Les escriptures paleohispàniques són els sistemes d'escriptura que van ser creats a la península Ibèrica abans que l'alfabet llatí hi esdevingués el sistema d'escriptura dominant. Aquestes escriptures es van usar amb seguretat des de, com a mínim, el segle v aC, potser des del s. VII aC, segons algunes hipòtesis, fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC, i van ser el principal vehicle d'expressió de les llengües paleohispàniques. Llevat de l'alfabet grecoibèric, que és una adaptació de l'alfabet grec jònic, la resta d'escriptures paleohispàniques comparteixen una característica tipològica distintiva: presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura, no és ni un alfabet ni un sil·labari, sinó una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisil·labari.

Infotaula sistema d'escripturaEscriptures paleohispàniques
Tipussistema d'escriptura Modifica el valor a Wikidata
Escriptures paleohispàniques
Una de les propostes de signari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos, 2000
Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa, 2004. En vermell, els signes d'identificació discutible
Un signari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005
Un signari celtibèric occidental. Adaptat de Ferrer i Jané 2005
Un signari ibèric nord-oriental no dual. Adaptat de Ferrer i Jané, 2005
Un signari celtibèric oriental
Un alfabet grecoibèric

Les escriptures paleohispàniques es poden agrupar en dos grans grups, meridional i nord-oriental, ja que, tot i que ambdós grups utilitzen un repertori de signes similar, es diferencien clarament pels valors que els signes representen. Sobre el seu origen no hi ha consens: per a alguns investigadors, el seu origen està directament i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que, per d'altres, en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec.

Les inscripcions que usen els signaris meridionals han aparegut fonamentalment en la meitat sud de la península Ibèrica, representen el 5% del total conservat i molt majoritàriament s'escriuen de dreta a esquerra:



Les inscripcions que usen els signaris nord-orientals han aparegut fonamentalment en el quadrant nord-oriental de la península Ibèrica, i representen el 95% del total conservat, i molt majoritàriament s'escriuen d'esquerra a dreta:



Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (castellà) Epigrafía Ibérica - Jesús Rodríguez Ramos Arxivat 2005-10-25 a Wayback Machine..