Escurçana

L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà o, per confusió, la tòtina[1] o la milana[2] (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels myliobatiformes. Per ignorància de la significació originària del mot, els pescadors de Tarragona també apliquen el nom de tòtina a l'escurçana. La confusió de noms entre els dasiàtids i els miliobàtids no és un defecte exclusiu dels pescadors catalans, sinó que també la fan els italians.

Infotaula d'ésser viuEscurçana
Dasyatis pastinaca Modifica el valor a Wikidata
Black sea fauna stingray 01.jpg
Exemplar fotografiat a la mar Negra Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN161453 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaDasyatidae
GènereDasyatis
EspècieDasyatis pastinaca Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Cypron-Range Dasyatis pastinaca.svg
Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat a la mar Negra

DescripcióModifica

  • Té forma plana i romboïdal.
  • Ulls en posició dorsal.
  • Boca en posició ventral.
  • Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic, que només fa servir com a mecanisme de defensa.

Espècies semblantsModifica

Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.

GastronomiaModifica

Com altres rajades, l'escurçana és un dels pocs peixos que té més bon gust si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perquè el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullent per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores, es treu la pell i es talla a trossos.[3]

Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, és millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona durant una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Se serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.

El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França, es preparaven els beignets de foie de raie i el foie de raie en croute, i a Anglaterra el poached skate liver on toast.[4]

És un peix apreciat a Alemanya, França i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns, que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Dins el grup dels selacis rajiformes tenim encara un altre bon exemple de deriva semàntica en l'aplicació a les escurçanes (família Dasyatidae) del nom tòtina, que pel seu origen és sols aplicable a les milanes (família Myliobatidae). Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  2. No és gens encertada la solució nomenclatorial aplicada a les escurçanes en el catàleg de LLORIS et al., on a Dasyatis pastinaca se li aplica el nom de milà, a Dasyatis violacea el de tòtina i a Dasyatis centroura el de tòtina clavellada, quan milana i tòtina, malgrat l'ús ambigu que en fan els pescadors, són mots que en rigor sols corresponen als miliobàtids. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  3. Rezept Fische Info Teil 10 Fisch, Salzwasser Arxivat 2008-09-17 a Wayback Machine. (alemany)
  4. Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)

Enllaços externsModifica