Escut del País Valencià
L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II. El Consell del País Valencià l'adoptà com a símbol o emblema propi el 1978 per ser, segons ells, «el símbol representatiu del Regne de València més antic que hom coneix, el que hi havia a la Porta de Xerea de la Ciutat de València».[1]
 Escut del País Valencià | |
|---|---|
  | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes |
| Adoptat per | País Valencià |
| Establert/ rehabilitat | 17 juny 1978 |
| Esmalts | Or i gules |
| Càrregues | |
| Senyal Reial | |
| Altres detalls | |
| Estat | Espanya |
Blasonament modifica
El blasonament de l'escut del País Valencià està regulat per l'article 6 del títol III (de l'emblema) de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regules els símbols de la Comunitat Valenciana i el seu ús, publicada en el DOGV, núm. 211 de 13 de desembre de 1984. Fa així:
| « | 1. L'emblema de la Generalitat Valenciana és constituït per l'heràldica del Rei Pere el Cerimoniós, representativa de l'històric Regne de València, tal com tot seguit es blasona: | » |
Història modifica
L'escut de Pere el Cerimoniós modifica
.svg)
Malgrat que la tradició valenciana atribueix la cimera amb el drac alat al rei Jaume I, aquest escut el va començar a utilitzar el rei Pere el Cerimoniós en el segle xiv, quan s'estengué l'ús de cimeres sobre els elms nobiliaris. Segons Guillermo Fatás Cabeza, es tracta d'un senyal parlant, símbol identificatiu del rei d'Aragó. Cobrix la part posterior de l'elm amb un mantellet de blau obscur amb la creu d'Ènnec Arista.[3]
Aquest drac alat, amb el temps evolucionaria en un ratpenat, molt característic en molts escuts municipals de l'antiga Corona d'Aragó, com els de València, Palma, o l'antic escut de Barcelona.[3]
El matellet, amb camp d'atzur folrat de gules i la Creu d'Aïnsa en argent, representa l'escut de la dinastia Ximena (els antics reis d'Aragó, abans de la unió amb el casal de Barcelona), i actualment forma part de l'escut d'Aragó en el segon quarter.[3]
Els escuts reials fins a Ferran II modifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una vegada establert per Pere el Cerimoniós, el seu fill primogènit Joan el va utilitzar amb dos únics bastons de gules sobre camp d'or i el mateix timbre com a duc de Girona,[4] adoptant els quatre bastons ja com a rei. En algunes representacions, afegia dos lleons rampants d'or subjectant l'escut. El seu successor Martí l'Humà també el va utilitzar amb dos àngels per subjecció.
El primer rei Trastàmara, Ferran d'Antequera, va adoptar l'escut del casal de Barcelona com a rei de la Corona d'Aragó, utilitzant dos grius d'or com a suport. Alfons el Magnànim va ser el primer a canviar el mantellet per llambrequins d'or i gules, i circumscrit pel Toisó d'Or, però com a rei de Sicília va adoptar les armes de l'anterior dinastia siciliana. Per contra, la seua dona Maria de Castella va portar escut partit amb les armes dels reis d'Aragó i dels reis de Castella.
Ferran el Catòlic va ser el primer rei de la orona d'Aragó que va deixar d'utilitzar l'escut reial tradicional, substituint-lo per una combinació d'armes reials dels seus regnes, incloses les dels reis de Castella i Lleó.
Representacions de l'escut reial al Regne de València modifica
L'escut reial apareix representat arreu de la corona, i també per tot el Regne de València. Apareix a València en la Porta de Serrans[5] i en la de Quart entre dos escuts municipals,[6] i també a la Llotja de la Seda.[7]
El 1394 apareix als reals d'or de València (monedes encunyades al Regne de València), i de nou el 1426 en uns reals creats en concòrdia entre el rei i els jurats de València. A l'anvers, l'escut reial de dos barres (senyal o armes nostres Reyals jus lo timbre nostre propi), i al revers l'escut romboïdal sense coronar amb dues barres (lo dit nostre senyal e armes fet a cayró).
Apareix a la portada de la primera impressió de l'Aureum Opus (privilegis de la ciutat de València) i a la portada de la Crònica de València, de Martí de Viciana. Al segle xvi, la ciutat de València va utilitzar a vegades la cimera reial sobre el seu escut municipal, arran de la forta identificació municipal amb la monarquia. Apareix un document segellat amb escut reial pres per la ciutat com a propi, ja que la llegenda diu Civitatis Valentia.
Escut de la província de València modifica
La Diputació de la província de València va fer seu l'escut reial arran de la divisió provincial espanyola el 1833. N'ha utilitzat diferents versions: amb llambrequins, similar a la que apareix a la portada de la Crònica de Ramon Muntaner;[8][9][10] amb mantellet però amb una incorrecta creu patent,[11][12] i amb mantellet i la creu d'Arista.[13]
Les diputacions d'Alacant i Castelló en van elegir d'altres de diferents.
L'escut en l'actualitat modifica
L'estatut d'autonomia no diu res de l'escut del País Valencià, malgrat que l'article 4.2 parla de l'heràldica de les tres províncies com a possibilitat d'afegir-se a la senyera. Durant la redacció de l'estatut ja es tenia clar que l'escut seria l'actual, ja que a Benicàssim es va pactar posar-lo a la senyera en substitució de la corona, malgrat que després no es va fer oficial.
El decret que el va fer oficial fou aprovat el 9 d'agost de 1978, anterior a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, en què el Consell del País Valencià adoptà l'escut com a emblema propi.[1] Posteriorment, se n'aprovà una versió modificada, encara vigent, mitjançant la Llei de símbols de 4 de desembre de 1984, i es va publicar al DOGV el 13 de desembre d'aquest mateix any.[2]
En l'actualitat és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana i no el qüestiona ningú.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Consell del País Valencià «Decret d'aprovació del símbol o emblema del Consell del País Valencià» (pdf). Butlletí Oficial del País Valencià, 3, 09-08-1978, pàg. 2 [Consulta: 28 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Corts Valencianes «Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regules els símbols de la Comunitat Valenciana i el seu ús» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 211, 13-12-1984, pàg. 2.774-2.775 [Consulta: 28 juny 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fatás Cabeza, Guillermo. «El Escudo de Aragón. Epílogo: El dragón d'Aragón». A: Gobierno de Aragón, Ayuntamiento de Madrid, Secretaría de Estado de Cultura. Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000 (pdf) (en castellà), 2000, p. 174. ISBN 84-8324-084-X [Consulta: 29 juny 2016].
- ↑ Negre Pastell, Pelayo «El Ducado, después Principado de Gerona» (pdf) (en castellà). Revista de Girona, 13, 1960, pàg. 29 [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ Escut amb cimera i drac alat a la porta de Serrans.
- ↑ Escuts a la porta de Quart.
- ↑ Escut a la porta principal de la Lotja de la Seda.
- ↑ Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 74, 1912, pàg. 313. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 76?, 1939. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Un dels emblemes que utilitza la Diputació de València». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 295, 1979. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ «Foto del Saló de Plens de la Diputació de València». Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ Diputació de València «(portada)» (jpg). Boletín Oficial de la provincia de Valencia, 99, 1981, pàg. 1. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2018 [Consulta: 19 desembre 2015].
