Esferobertrandita

mineral nesosilicat

L'esferobertrandita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descrita per primera vegada l'any 1957, però no va ser acceptada com a espècie mineral vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional fins a l'any 2003. Rep el seu nom en referència a la seva morfologia esferulítica] i al fet que la seva composició química és molt similar a la de la bertrandita.

Infotaula de mineralEsferobertrandita
Fórmula químicaBe3(SiO4)(OH)2
Localitat tipusTuften quarry (en) Tradueix i Mount Sengischorr (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AE.50
Nickel-Strunz 9a ed.9.AE.50 modifica
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,081Å; b = 4,639Å; c = 17,664Å; β = 106,09°
Simetria2/m - prismàtica
Colorincolor, blanc, groc, marronós, verdós, beix
Maclespseudo-merohèdriques, probablement degut a la cèl·lula unitària fortament pseudo-ortoròmbica
Exfoliacióperfecte en {001}
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,46 a 2,54 g/cm3 (mesurada); 2,52 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,597 nβ = 1,607 nγ = 1,616
Birefringènciaδ = 0,019
Angle 2Vmesurat: 50° to 90°
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Codi IMAIMA2003 s.p. modifica
Any d'aprovació1957
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'esferobertrandita és un nesosilicat de fórmula química Be3(SiO4)(OH)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu color varia d'incolor a blanc, groc, marronós, verdós o beix. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'esferobertrandita pertany a "9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H2O); cations en coordinació tetraèdrica [4]" juntament amb els següents minerals: beril·lita, euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita i yeatmanita.

Formació i jacimentsModifica

L'esferobertrandita ha estat trobada a l'illa Qeqertaussaq, Kujalleq, Grenlàndia; Tuffen i la pedrera Skallist a Larvik, Vestfold i a Mørje, Telemark, Noruega; a la península de Kola, Rússia i a la mina Xianghualing, Hunan, a la Xina.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Sphaerobertrandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].