Obre el menú principal

Sant Julià de Lliçà d'Amunt

església a Lliçà d'Amunt

Sant Julià de Lliçà d'Amunt és l'església romànica parroquial del poble de Lliçà d'Amunt, pertanyent al terme municipal del mateix nom, al Vallès Oriental. És en el punt més enlairat de Lliçà d'Amunt, a la zona centra-occidental del petit nucli urbà d'aquest poble. És a migdia de Can Puig, a llevant de Can Molet i a ponent de l'Aliança.

Infotaula d'edifici
Sant Julià de Lliçà d'Amunt
LliçaAmunt esglSantJulia IPA-29028 9395 resize.jpg
Dades
Tipus església parroquial
Data de finalització s. XI, XVI
Característiques
Estat d'ús En bon estat d'ús
Estil arquitectònic Romànic, gòtic tardà
Altitud 150 msnm
Ubicació geogràfica
Vallès Oriental
Localització Pl. de l'Església
 41° 36′ 39″ N, 2° 14′ 17″ E / 41.61096111°N,2.238125°E / 41.61096111; 2.238125
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 29028
Conservació i restauració
principis S XV  Reforma que li va oferir dues naus laterals.
principis S XVI  Es va ampliar el cantó de migdia
1946  Es va allargar.
Activitat
Categoria Parroquial
Diòcesi bisbat de Terrassa, arxiprestat de Montbui-Puiggraciós
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059. Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona i fou aquest qui, a mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai, que va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.[1]

L'edifici actual conserva part de l'obra primitiva del s. XI, de tipus romànic. L'església es va començar a ampliar el s. XV, però les obres més importants es van realitzar el s. XVI: capelles de Sant Abdó i Sant Senén (1563) i la Sant Jacint (1600). El campanar és del s. XVI, però hi ha algun indici que el cos inferior és del s. XV. La barana superior és de 1710. L'any 1725 es van realitzar altres reformes. El cor es va construir a principis del s.XVI i la capella lateral es va construir el 1600.[2]

ArquitecturaModifica

Edifici de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i separada de les laterals per dos arcs de dues columnes. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja, l'arc triomfal de mig punt. Al s. XVI es van afegir les capelles laterals. Del mateix temps és el campanar i el portal. La portada és rectangular i coronada per un frontó en forma de venera i representacions de caps esculpits. El campanar és una torre de dos cossos. El primer de paredat i el segon de carreus on s'obren arc apuntats, balustrada i gàrgoles. Mènsules situades a la nau lateral de la dreta, en el vèrtex de la volta d'aresta. En una d'elles es representa la figura d'un àngel fins a mig cos, a l'altra hi ha la representació d'un animal amb unes grans banyes corbades, i també la figura d'un àngel. Cal remarcar la decoració escultòrica d'elements arquitectònics a tot l'edifici: capitells decorats amb motius vegetals, clau de volta en el sotacor on es representa el colom de l'esperit sant, i els caparrons que apareixen a la portada.[2]

D’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, de preromànic: finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X. Segurament era més petita que ara: una sola nau de dos trams i l’absis. Al principi del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals. Al principi del segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta. Se li va afegir un tram als peus (aleshores devia desaparèixer la portalada romànica) i el campanar. Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia. També en aquest última reforma es van substituir els pilars que separaven les naus per unes lleugeres columnes que oferien menys dificultats visuals.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Església parroquial de Sant Julià». Llocs d'interès. Ajuntament de LLiçà d'Amunt. [Consulta: 4 març 2013].
  2. 2,0 2,1 «Església de Sant Julià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 març 2013].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià de Lliçà d'Amunt  
  • ANGLADA I BAYÉS, Manuel i PLADEVALL I FONT, Antoni. "Sant Julià de Lliçà d'Amunt". Dins El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4
  • GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-85180-14-3.