Església de Santa Maria de l'Almudena a Madrid

L'església de Santa Maria de l'Almudena (Iglesia de Santa María de la Almudena en castellà) va ser el temple més antic de Madrid fins que fou enderrocat l'any 1868 en el context de les obres de remodelació del carrer Major, i del viaducte del carrer «Bailén» i potser influït per l'ambient revolucionari regnant. Aquesta església s'assentava a la cantonada dels antics traçats dels carrers Major, on tenia l'entrada i «Bailén», i era envoltada per l'antic carreró, actualment carrer, de l'Almudena, sobre el solar de l'antiga mesquita major del Mayrit musulmà. L'illa de cases descrita també acollia la plaça de Santa Maria, en el seu extrem occidental. La mesquita original formaria part del primer recinte murallat en el conjunt de l'alcassaba, al costat de l'alcàsser que es va erigir en la part nord del solar de l'actual Palau Reial.

Infotaula d'edifici
Església de Santa Maria de l'Almudena a Madrid
IglesiadeSantaMaria 1869.jpg
Imatge de la desapareguda Església Santa Maria de l'Almudena del segle XIX.
Dades
Tipusesglésia
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
MunicipiMadrid
Localitzaciócarrer Mayor
calle de Bailén (en) Tradueix
Q5740896 Tradueix
 40° 24′ 55″ N, 3° 42′ 47″ O / 40.415294444444°N,3.7130138888889°O / 40.415294444444; -3.7130138888889
Modifica les dades a Wikidata

L'origenModifica

Els historiadors de Madrid del Segle d'Or com López de Hoyos o Jerónimo de Quintana, entre d'altres, van intentar dotar Madrid d'un origen mitològic. Així, entre el conjunt de faules, va correspondre a la petita parròquia de Santa Maria de l'Almudena haver estat originalment un temple dedicat a Júpiter que va ser convertit en església per San Calocer, deixant-hi la imatge de la mare de déu. Sens dubte aquesta història és del tot incerta, en tant que no hi ha restes romanes que indiquin cap poblament a la zona, i menys encara d'una ciutat de prou envergadura com per haver acollit un temple com aquest.

Entre els fets certs, se sap que Alfons VI purificà la mesquita major de Mayrit, convertint-la així al culte cristià. Lamentablement, no sabem si aquesta purificació implicava l'adaptació de l'edifici existent o la demolició i construcció en el seu lloc d'un temple de nova planta. Ateses les pràctiques de l'època, ambdues opcions són factibles.

Al segle XVII, Jerónimo de Quintana, en la primera descripció exhaustiva de l'església, cita alguns elements antics com làpides amb inscripcions que ell creu romanes, però que probablement fossin del segle XI o XII.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica