Església de l'Assumpció de Nostra Senyora (Foios)

església a Foios

L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis,[1] com era costum al S. XIII, és un temple catòlic situat a la plaça del Poble de Foios (Horta Nord, País Valencià).[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església de l'Assumpció de Nostra Senyora
Imatge
Façana i campanar
EpònimAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Construcció1730 - 
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicBarroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaFoios (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 32′ 17″ N, 0° 21′ 25″ O / 39.53792°N,0.35681°O / 39.53792; -0.35681
Bé immoble de rellevància local
Identificador46.13.126-001
Activitat
DiòcesiValència

Va començar a construir-se en 1730 segons els plànols del mestre Joan Baptista Mingues (o Josep Minguez).[3] Es tracta d'un edifici de tres naus i creuer, amb una torre campanar de la mateixa època que l'església. Del seu interior cal esmentar diversos retaules barrocs, així com imatgeria i pintures neoclàssiques. Destaca especialment la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de Foios.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de l'Assumpció de Nostra Senyora
  1. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Assumptio Beatæ Mariæ Virginis. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019].  Arxivat 4 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. «Foios». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009.
  3. "La iglesia de Foyos es digna de una ciudad. Como el caserío está en gran parte diseminado por la Huerta, el núcleo de la población es pequeño, y en él se destaca perfectamente tan hermoso templo. Comenzó su construcción en 1729, trazando los planos y dirigiendo la obra el maestro José Mínguez. Es de orden compuesto, con tres naves espaciosas y una magnífica cúpula con linterna, que ilumina el amplio crucero. Los altares son de buena talla y ricamente dorados". Teodoro Llorente (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Col·lecció «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo i C.ª. p. 472.