Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà
L'Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà, està situada al centre de la població, al carrer dels Desemparats. És la parròquia de la població, temple catòlic que pertany al bisbat de Sogorb-Castelló. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial  | |||
| Arquitecte | Andreu Moreno i Bertolomé Ribelles. | |||
| Construcció | ca. 1774 - Inicis segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | Barroc/Neoclàssic | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 24 ( ) × 38 ( ) m | |||
| Altitud | 200 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Coves de Vinromà (Plana Alta) | |||
| Localització | Centre població | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Data | 2007 | |||
| Identificador | 12.05.050-002 | |||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.05.050-002 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Sogorb-Castelló | |||
| Festivitat | Assumpció de Maria, Mare de Déu 15 d'agost | |||
Història modifica
Amb el creixement de la població al segle xviii, l'església existent, coneguda d'aleshores ençà com l'Església vella, queda obsoleta, i es decideix construir una altra, en un punt de la població més adient.[2][3]
En 1744 l'arquitecte covarxí Jaume Bort i Melià, testa a favor de la fàbrica de l'església, però serà al voltant de l'any 1774 quan comencen les tasques per a la construcció d'un nou temple,[4] contractant al mestre d'obres Andreu Moreno per a realitzar els plànols,[5] aprovats per l'Acadèmia de Sant Carles, i per a dirigir les obres. En 1777 els feligresos decideixen contribuir, per a construir la nova església, amb un quarantè de les collites, i l'infant Lluís de Borbó, comanador Major de Montesa, aporta 2100 lliures, però les males collites dels 8 anys següents obliguen a demanar ajuda als delmers, i davant la negativa d'aquests, a pledejar.[6]
En 1785 es beneeix el temple però les obres no estan acabades, sols arriben fins a l'arrencada dels arcs i falta iniciar la construcció del campanar i de la capella de la Comunió, entre altres espais. L'obra acabada es valora en 9.258 lliures, i la que resta per fer, 20.000 lliures. L'elevat cost de les obres mou a la junta de fàbrica a insistir en la participació dels delmers. El Consell de Castella demana la participació de l'Acadèmia de Sant Ferran, la qual elegeix en 1787 a Bartolomé Ribelles Dalmau per a visurar i taxar l'obra realitzada, i dissenyar la continuació i acabament de les obres. Presentat, corregit i aprovat el projecte de Ribelles, el Consell mana la participació dels delmers.[7]
L'obra continua sota la direcció d'Andreu Moreno però amb el traçat de Bartolomé Ribelles. En 1789 les obres efectuades tornen a discutir-se per algunes modificacions efectuades per Moreno a les traces de Ribelles, efectuades per la incompatibilitat amb l'obra ja realitzada, i amb el consentiment de l'Acadèmia de Sant Carles.[3] L'any 1792 Pere Gonel i frai Joaquim del Nen Jesús visuren l'obra, i aquest darrer realitza un disseny propi més apropat al disseny original de Moreno, que mou a l'Acadèmia de Sant Ferran a convocar a Ribelles perquè aclareixi els dissenys, i posi remei als problemes plantejats.[8]
La façana es finalitza l'any 1793, tal com apareix indicat en la mateixa façana.[9][10] I en 1798 l'arquitecte Blas Teruel indica que l'edifici està acabat, i sols queda rematar el campanar.[11] Mentre els altars es realitzaren ben entrat el segle xix.[12]
La destrucció durant la guerra civil fou important, però respectà els altars neoclàssics i la decoració en relleu de l'interior.[12]
Arquitectura modifica
Estructura modifica
El temple, seguint el model d'església columnària de planta de saló,[13] presenta tres naus de la mateixa altura i amb quatre trams, creuer, presbiteri pla aixamfranat en corba als angles i cor alt als peus. En les naus laterals se situen capelles tipus fornícula entre els contraforts.[9] I als costats del presbiteri dues dependències —sagristia i capella de la Comunió— permeten accedir al transagrari, voltant la capçalera del temple.[14]
Façana modifica
La façana, clarament inacabada amb un remat pla,[9] està dividida en dos cossos per una marcada cornisa. En el centre del cos inferior es troba una porta emmarcada per un arc de mig punt, dins d'un conjunt de pilastres i retropilastres corínties, acompanyades a l'exterior per decoració de rocalles i angelets. En el segon cos de la portada, una fornícula apilastrada coronada per un frontó conté la imatge de la Mare de Déu, i als extrems, dos pedestals buits.[14]
El cos superior de la façana, de disseny rectangular, té en el centre un rectangle amb un relleu que representa la coronació de la Mare de Déu, i als costats, dos òculs amb relleu en l'interior.[14]
Interior modifica
La coberta de la nau central és de volta de canó amb llunetes, i les laterals amb volta bufada. Sobre el creuer s'alça una cúpula decorada amb casetons sobre un tambor octagonal amb ulls de bou a cada cara, sense llanternó.[14]
Els pilars de secció quadrada i les pilastres dels murs estan coronats per decoració jònica amb garlandes, i per damunt un fris bombat, que serveixen per sostenir un entaulament que recorre tot el perímetre del temple, i que separa el pilar de l'arc.[14][9]
Campanar modifica
Torre de dos cossos, el primer i més llarg, de planta quadrada, massís excepte l'escala i la sala del rellotge, i el segon, el cos de les campanes, de planta octagonal, amb obertures de mig punt sols en quatre cares.[15]
Tresor parroquial modifica
L'església, que va perdre molts objectes artístics durant la guerra civil, encara conserva una important col·lecció de peces d'orfebreria (creu processional, encensers, canelobres, calzes, portapaus, plats d'almoina, petxina de batejar, sacra) i ornaments litúrgics (casulles, capes pluvials, dalmàtiques), entre els quals destaquen:[16][17]
Referències i notes modifica
- ↑ Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Díaz Manteca 2002: p. 163.
- ↑ 3,0 3,1 Gil Saura 2004: p. 363.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 362-363.
- ↑ Segons J.D. Bautista, l'autoria del projecte de la façana inicial i segurament de tot el temple podria atribuir-se al mestre Josep Dols, igual que la veïna església de Cabanes, atenent a les seves semblances amb altres obres de l'autor, com ara la portada de l'església de Cinctorres, la de l'ermita de Sant Marc d'Olocau i la lateral de l'arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, que li deuen la paternitat (Bautista i Garcia 2002: p. 120). Segons Y. Gil, l'autor del projecte podria ser Andreu Moreno, qui també treballà en la façana de l'església de Cabanes (Gil Saura 2004: p. 366). Per la seva part E. Díaz s'inclina per un arquitecte del cercle dels Nadal, dels Dols o dels Ayora (Díaz Manteca 2002: p. 167), en la mateixa línia que Bautista i Garcia (Bautista i Garcia 2002: p. 121)
- ↑ Cadiñanos Bardeci 2004: p. 66.
- ↑ Cadiñanos Bardeci 2004: pp. 66-68.
- ↑ Cadiñanos Bardeci 2004: p. 68.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Gil Saura 2004: p. 366.
- ↑ Bautista i Garcia 2002: p. 120
- ↑ Cadiñanos Bardeci 2004: p. 72.
- ↑ 12,0 12,1 Díaz Manteca 2002: p. 167.
- ↑ Díaz Manteca 2002: p. 164.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Bautista i Garcia 2002: p. 119.
- ↑ Sánchez Adell 1990: p. 172.
- ↑ Díaz Manteca 2002: pp. 167-169.
- ↑ Monferrer i Monfort 2015: pp. 40-42.
Bibliografia modifica
- Bautista i Garcia, Joan Damià. Esglésies-Saló del segle xviii a les comarques valencianes. Castelló: Fundación Dávalos-Fletcher, 2002. ISBN 84-688-0002-3.
- Cadiñanos Bardeci, Inocencio «Tres notables templos del Maestrazgo: Benasal, Cuevas de Vinromá y Peñíscola» (en castellà). Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 71, 2004, pp. 61-76.
- Díaz Manteca, Eugeni. Les Coves de Vinromà: Una vila del Maestrat Històric. Castelló: Diputació, 2002. ISBN 84-89944-82-2.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Monferrer i Monfort, Àlvar «La religiositat popular en les Coves de Vinromà: temples i advocacions». Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 94, juliol-desembre 2015, pp. 26-52. ISSN: 0212-3975.
- Sánchez Adell, José; Rodríguez Culebras, Ramón. Castellón de la Plana y su provincia (en castellà). Castelló: Inculca, 1990. ISBN 84-404-7693-0.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà |
- «Iglesia parroquial de la Asunción» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 23 març 2016].